Gastroenteritis

Plantilla:Infotaula malaltiaGastroenteritis
Virus causants de gastroenteritis: A = rotavirus, B = adenovirus, C = norovirus i D = astrovirus. Totes les partícules víriques es mostren amb els mateixos augments per comparar-ne les seves dimensions. modifica
Tipusmalaltia de l'aparell digestiu, signe o símptoma digestiu i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesvòmit, diarrea, nàusea, febre, dolor abdominal, pirosi, espasme muscular, deshidratació i rampa abdominal Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Causat perrotavirus, Campilobàcter i norovirus Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-111A40 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10A02.0, A08, A09, J10.8, J11.8, K52
CIM-9009.0, 009.1, 558
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0111446 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB30726 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000252 i 000254 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine775277 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD005759 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0017160 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:2326 Modifica el valor a Wikidata

La gastroenteritis o diarrea infecciosa és una malaltia consistent en una inflamació (-itis) de l'aparell digestiu que pot afectar tant l'estómac (gastro-) com l'intestí prim (-entero-).[1] Provoca una combinació de diarrea, vòmits, dolor abdominal i còlics.[2] Els malalts de gastroenteritis poden acabar deshidratats. La gastroenteritis es coneix igualment amb el nom de grip intestinal tot i no tenir res a veure amb la grip.

A escala global, la majoria de casos de gastroenteritis infantil es deu als rotavirus,[3] mentre que en els adults és més habitual el norovirus[4] i els campilobàcters.[5] Els altres bacteris (o les seves toxines) i els paràsits són causes menys freqüents de gastroenteritis. La malaltia es pot transmetre mitjançant el consum d'aliments mal preparats o aigua contaminada, o pel contacte proper amb individus infecciosos. Es pot prevenir bevent aigua neta,[6] rentant-se les mans amb sabó i alletant els nadons en lloc de donar-los fórmula infantil, especialment en condicions de sanejament o higiene deficients. Es recomana que tots els infants rebin la vacuna contra els rotavirus.[7]

La base del tractament de la gastroenteritis és la reposició dels líquids perduts, cosa que en els casos lleus o moderats se sol fer mitjançant solucions de rehidratació oral (una combinació d'aigua, sals i sucre).[8][9] Es recomana que els infants lactants continuïn sent alletats. Els malalts més greus poden necessitar l'administració de fluids per via intravenosa en un centre sanitari. En general s'intenta evitar l'ús d'antibiòtics. La gastroenteritis afecta principalment els infants i la gent que viu als països en vies de desenvolupament. Cada any es produeixen aproximadament 3.000–5.000 milions de casos d'aquesta malaltia, que provoquen uns 1,4 milions de morts.

  1. «gastroenteritis». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 agost 2015].
  2. Singh, Amandeep; Fleurat, Michelle «Pediatric Emergency Medicine Practice Acute Gastroenteritis — An Update» (en anglès). Pediatric Emergency Medicine Practice, 7, 7, juliol 2010, pàg. 1-26. ISSN 549-9669.
  3. Tate J. E; Burton, A. H, Boschi-Pinto, C; Steele A. D; Duque, J; Parashar, U. D «2008 estimate of worldwide rotavirus-associated mortality in children younger than 5 years before the introduction of universal rotavirus vaccination programmes: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). The Lancet Infectious Diseases, 12, 2, 12-02-2012, pp: 136–141. ISSN 1473-3099. DOI: 10.1016/S1473-3099(11)70253-5. PMID: 22030330.
  4. Marshall, J. A.; Bruggink, L. D «The dynamics of norovirus outbreak epidemics: recent insights» (en anglès). International Journal of Environmental Research and Public Health, 8, 4, Abril 2011, pp: 1141–1149. DOI: 10.3390/ijerph8041141. PMC: 3118882. PMID: 21695033.
  5. Man, SM «The clinical importance of emerging Campylobacter species» (en anglès). Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology, 8, 12, 2011; Oct 25, pp: 669–685. ISSN 1759-5045. DOI: 10.1038/nrgastro.2011.191. PMID: 22025030.
  6. Siddique F, Iqbal A, Sabir H, Manzoor M, et al «Eco-Epidemiology and Control of Waterborne Gastroenteritis: A Review» (en anglès). J Food Process Technol, 2015; 6 (8), pp: 1000477. ISSN 2157-7110. DOI: 10.4172/2157-7110.1000477 [Consulta: 21 juny 2020].
  7. Comité Asesor de Vacunas «Vacuna rotavirus» (en castellà). AEP, 2020; Mar (rev), págs: 4 [Consulta: 11 juny 2020].
  8. WHO «Oral rehydration salts: Production of the new ORS» (en anglès). Department of Child and Adolescent Health and Development, 2006; WHO/FCH/CAH/06.1, pàgs: 89 [Consulta: 11 juny 2020].
  9. Elliott, EJ «Oral rehydration therapy: Applied physiology» (en anglès). Clin Med (Lond), 2008 Jun; 8 (3), pp: 296-297. DOI: 10.7861/clinmedicine.8-3-296. PMC: 4953834. PMID: 18624039 [Consulta: 11 juny 2020].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy