George Armitage Miller

Infotaula de personaGeorge Armitage Miller
Biografia
Naixement3 febrer 1920 Modifica el valor a Wikidata
Charleston (Virgínia de l'Oest) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juliol 2012 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Plainsboro Township (Nova Jersey) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
President de l'Associació Americana de Psicologia
1969 – 1969 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Harvard - psicologia (1943–1946)
Universitat Harvard
Universitat George Washington
Universitat d'Alabama - parla (–1941)
Charleston High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiStanley Smith Stevens Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPsicologia cognitiva i ciència cognitiva Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópsicòleg, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Princeton
Universitat Rockefeller
Institut de Tecnologia de Massachusetts
Universitat Harvard
Universitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enPsicologia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Find a Grave: 94689593 Modifica el valor a Wikidata

George Armitage Miller (Charleston, 3 de febrer del 1920 – Plainsboro 22 de juliol del 2012)[1] fou un psicòleg estatunidenc, un dels fundadors de la psicologia cognitiva i, més àmpliament, de la ciència cognitiva. També contribuí al naixement de la psicolingüística. Escriví diversos llibres i fou director del WordNet, una base de dades de vocabulari emprada per programes d'informàtica. Es feu famós per l'article ‘’El màgic nombre set, més o menys dos'’, en què feia notar que el nombre màxim de coses que podem recordar a curt termini és 7 (amb una variació de 5 a 9, segons les persones).[2][3] Miller inicià la seva carrera dins el corrent imperant en aquell moment, el conductisme, el qual evitava l'estudi dels processos mentals i se centrava en la part observable de la conducta. Després, trobà insuficient aquest enfocament i començà a dissenyar tècniques experimentals i mètodes matemàtics que l'ajudessin a analitzar els processos mentals de la conducta, centrant-se en particular en el llenguatge. Treballà principalment a la Universitat Harvard, al MIT i a la Universitat de Princeton. Fou col·laborador i treballà conjuntament amb figures rellevants com Noam Chomsky. Per haver orientat la psicologia vers el camp dels processos mentals i per haver unit aquest moviment a la teoria de la informació, la teoria de la computació i la lingüística, Miller és considerat un dels grans psicòlegs del segle XX i és un dels vint més citats.[4]

  1. Paul Vitello «George A. Miller, a pioneer in cognitive psychology is dead at 92». New York Times, 2012 [Consulta: juliol 2020].
  2. «George A. Miller | American Psychologist & Cognitive Scientist | Britannica» (en anglès), 30-01-2024. [Consulta: 25 març 2024].
  3. «George Armitage Miller» (en anglès). [Consulta: 25 març 2024].
  4. Haggbloom et al., Yarbrough, p. 139–152.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy