George Gabriel Stokes

George Stokes

Nom original	(en) Sir George Stokes, 1st Baronet
Biografia
Naixement	(en) George Gabriel Stokes 13 agost 1819 Skreen (Irlanda)
Mort	1r febrer 1903 (83 anys) Cambridge (Anglaterra)
Membre del 24è Parlament del Regne Unit
17 novembre 1887 – 28 juny 1892 (dissolució parlamentària) Legislatura: vint-i-quatrena legislatura del Parlament del Regne Unit Circumscripció electoral: Universitat de Cambridge Electe a: eleccions parcials al Parlament del Regne Unit
35è President de la Royal Society
1885 – 1890 ← Thomas Henry Huxley – William Thomson →
Dades personals
Nacionalitat	Britànic i irlandès.
Religió	Anglicanisme
Formació	Universitat de Cambridge
Director de tesi	William Hopkins
Es coneix per	Llei de Stokes Teorema de Stokes Línia de Stokes Relacions de Stokes Desplaçament de Stokes Equacions de Navier-Stokes
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, mecànica, física, política i teologia
Lloc de treball	Londres
Ocupació	Matemàtiques i física
Organització	Universitat de Cambridge
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1898–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1883–) Reial Societat d'Edimburg (1865–) Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències Royal Society
Alumnes	Horace Lamb
Obra
Obres destacables equacions de Navier-Stokes Stokes' law of sound attenuation (en) llei de Stokes teorema de Stokes
Estudiant doctoral	Horace Lamb
Localització dels arxius	Biblioteca de llibres rars Thomas Fisher
Altres
Títol	Baronet (1889–)
Cònjuge	Mary Susanna Stokes
Fills	Sir Arthur Romney Stokes, 2nd Baronet
Pares	Gabriel Stokes   i Elizabeth Haughton
Premis
Medalla Rumford (1852) Medalla Copley (1893)

Sir George Gabriel Stokes, primer Baronet FRS (Skreen, Irlanda, 13 d'agost de 1819 − Cambridge, Regne Unit, 1 de febrer de 1903),^[1] fou un matemàtic i físic britànic i irlandès que va realitzar contribucions importants a la dinàmica de fluids (incloent-hi les equacions de Navier-Stokes), l'òptica i la física matemàtica (incloent-hi el teorema de Stokes). Va ser secretari i després president de la Royal Society d'Anglaterra.