Back Wright-broers Afrikaans የራይት ወንድማማች Amharic Chirmans Wright AN राइट बंधु ANP الأخوان رايت Arabic الاخوان رايت ARZ Hermanos Wright AST राइट भाई AWA Rayt qardaşları Azerbaijani Браты Райт Byelorussian
 | |
| Components | |
|---|---|
   | |
| Dades | |
| Tipus | duet de germans equip |
| Indústria | constructor aeronàutic |
| Altres | |
Premis | |
Encara que els treballs que van portar al desenvolupament i èxit del primer avió tripulat els van realitzar de forma simultània uns quants investigadors i inventors, es considera els germans nord-americans Orville (1871-1948) i Wilbur Wright (1867-1912), fabricants de bicicletes que van treballar junts en el desenvolupament de l'aeronàutica, com els inventors del primer avió pràctic que va volar.
El seu primer vol va ser el 17 de desembre de 1903, a Kitty Hawk,[1] a bord del Flyer I i va durar dotze segons.[2][3] Tres anys més tard farien el primer vol amb un passatger, en el que van recórrer quatre quilòmetres. El 17 de setembre de 1908 l'avió dels germans Wright va tenir un accident en què va morir el tinent T.E. Selfridge sent aquest el primer accident mortal de la història de l'aviació.[2]
Realment la seua gran aportació al vol va ser el control de viratge mitjançant els alerons. Fins llavors els avions existents eren difícils de controlar perquè no s'havia considerat la necessitat d'inclinar les ales per a canviar de direcció.
Un treball metòdic i minuciós va establir les bases per al vol d'aparells més pesants que l'aire. Van arribar a construir el primer túnel aerodinàmic per mesurar la sustentació que produeixen diferents perfils amb distints angles d'atac.
Van fer volar controladament un aeroplà de 350 kg, construït amb els pesants materials de l'època, amb un motor de només 19 cavalls (actualment un ULM semblant, de 200 kg, vola amb 50 cv.). És important recordar que també van haver d'aprendre a pilotar i molt bé, perquè les reproduccions actuals del Flyer I volen amb dificultat en mans d'experts pilots.
Van ser molt famosa la seva cursa per avançar els pioners francesos de l'Aéro-Club de France, com Santos-Dumont, Ernest Archdeacon o Henri Deutsch de la Meurthe, amb els quals va haver-hi una gran rivalitat.
- ↑ Pascoe, David. Aircraft (en anglès). David Pascoe, 2008, p.35-36. ISBN 1861891636.
- ↑ 2,0 2,1 Gillies, Midge. Amy Johnson. Queen of the air. (en anglès). Weidenfeld & Nicolson, 2003, p. 12. ISBN 9780297829829.
- ↑ «Telegram from Orville Wright in Kitty Hawk, North Carolina, to His Father Announcing Four Successful Flights, 17 de desembre de 1903», 17-12-1903. [Consulta: 21 juliol 2013].