Back Gibbon Afrikaans ጊቦን Amharic جبون Arabic جيبون (فصيله) ARZ Hylobatidae AST Hibbonlar Azerbaijani Гібонавыя BE-X-OLD Гибони Bulgarian Uwa-uwa BJN Gibon Breton

Gibons

Infotaula d'ésser viuGibons
Hylobatidae Modifica el valor a Wikidata

Symphalangus syndactylus
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Mitjà de locomocióbraquiació Modifica el valor a Wikidata
Pes8,5 kg Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
SuperfamíliaHominoidea
FamíliaHylobatidae Modifica el valor a Wikidata
Gray, 1871
Gèneres
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Els hilobàtids (Hylobatidae) són una família de primats hominoïdeus que inclou totes les espècies de gibons i el siamang.[1] Aquesta família agrupa a quatre gèneres, agrupats segons el seu nombre de parells de cromosomes: Hoolock (38), Hylobates (44), Nomascus(52) i Symphalangus(50),[2][3] els quals al seu torn integren divuit espècies.[4][5]

Es diferencien dels altres hominoïdeus principalment per la seva menor grandària, la gran longitud dels seus braços pel que fa a la mida corporal, el seu estil de vida exclusivament arborícola, l'ús de la braquiació com a forma principal de locomoció i per la seva organització social basada en parelles monogàmiques.[6] Igual que els altres hominoïdeus la seva cavitat cranial és voluminosa; les seves òrbites són grans i algunes espècies posseeixen un sac gular al coll que els permet intensificar els seus crits.[7] [8] Obtenen el seu aliment durant les hores del dia i la majoria de les espècies s'alimenten principalment de polpa de fruites,[9] complementant la seva dieta amb fulles i invertebrats.[10]

Els hilobàtids habiten en gairebé tot el Sud-est d'Àsia en hàbitats de selva tropical plujosa i subtropical,[11] principalment en zones de baixa altitud.[2] Són animals socials i territorials que formen grups petits de quatre individus de mitjana, formats per una parella monògama i els seus fills.[12] Protegeixen aquest territori activament i mantenen allunyats als possibles rivals per mitjà de desplegaments, principalment vocals, en els quals les parelles d'adults de cada grup entona a duo sorollosos cants d'advertència.[9]

Totes les espècies de la família es troben amenaçades d'extinció, a causa de la creixent població humana del sud-est asiàtic que ha desforestat, deteriorat i fragmentat el seu hàbitat, per dedicar el sòl a diverses activitats econòmiques. La presència d'humans també ha propiciat altres activitats que han contribuït a la minva de la seva població, com la caça per aprofitar la seva carn o com a input per a medicines tradicionals, i la captura d'exemplars vius per vendre'ls com a mascotes o per exhibició en zoològics.[13] A la Llista Vermella de la UICN, la major part de les espècies es classifiquen com en perill d'extinció i dues d'elles es cataloguen com en perill crític.[14] En la publicació biennal Els 25 primats en major perill del món 2016-2018, també s'inclou una espècie.[15]

  1. ↑ Groves, Colin. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Johns Hopkins University Press, 2005, pàg. 178-181. ISBN 0-801-88221-4.  (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 Mootnick, A.; Groves, C. P. «A new generic name for the hoolock gibbon (Hylobatidae)». International Journal of Primatology, 2005. Arxivat de l'original el 2012-11-12 [Consulta: 2 juny 2021]. Arxivat 2012-11-12 a Wayback Machine.
  3. ↑ Geissmann, T. «Hoolock gibbons get a new genus name» (en anglès). Gibbon Research Lab, 2006. [Consulta: 13 agost 2011].
  4. ↑ Geissmann, T. «Gibbon Systematics and Species Identification» (en anglès). Gibbon Research Lab, 2011. [Consulta: 13 agost 2011].
  5. ↑ Thinh, Van Ngoc, Alan R. Mootnick, Vu Ngoc Thanh, Tilo Nadler y Christian Roos, Van Ngoc Thinh, Alan R. Mootnick, Vu Ngoc Thanh, Tilo Nadler i Christian Roos. «A new species of crested gibbon, from the central Annamite mountain range». Vietnamese Journal of Primatology.
  6. ↑ Myers, P., R. Espinosa, C. S. Parr, T. Jones, G. S. Hammond, and T. A. Dewey. «Family Hylobatidae gibbons and lesser apes» (en anglès), 2008. [Consulta: 13 agost 2011].
  7. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Characteristics
  8. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Ankel442
  9. ↑ 9,0 9,1 Hutchins, M 2003, p. 211
  10. ↑ Hutchins, M 2003, p. 212
  11. ↑ Hutchins, M 2003, p. 210
  12. ↑ Hutchins, M 2003, p. 213
  13. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades conservation
  14. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades uicnsearch
  15. ↑ Schwitzer, C.; Mittermeier, R.A.; Rylands; Chiozza, F.; Williamson, E.A.; Macfie, E.J.; Wallis, J.; Cotton, A. «Primates in Peril: The World’s 25 Most Endangered Primates 2016–2018» (PDF). Primates in Peril: The World’s 25 Most Endangered Primates 2016–2018. IUCN/SSC Primate Specialist Group (PSG), International Primatological Society (IPS), Conservation International (CI) i Bristol Zoological Society, Arlington, VA, 2017, pàg. i-iv; 1–107.
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy