Ginger Rogers

Ginger Rogers

Biografia
Naixement	(en) Virginia Katherine McMath 16 juliol 1911 Independence (Missouri)
Mort	25 abril 1995 (83 anys) Rancho Mirage (Califòrnia)
Causa de mort	Causes naturals  (Infart de miocardi )
Sepultura	Oakwood Memorial Park Cemetery
Dades personals
Religió	Ciència Cristiana
Formació	Green B. Trimble Technical High School
Activitat
Lloc de treball	Estats Units d'Amèrica
Ocupació	actriu de cinema, actriu de televisió, cantant, escriptora, actriu de teatre, dramaturga, ballarina, actriu
Activitat	1929  –  1987
Ocupador	Warner Bros.
Partit	Partit Republicà dels Estats Units
Membre de	Daughters of the American Revolution
Gènere	Música pop tradicional
Instrument	Veu
Artistes relacionats	Fred Astaire: Fred Astaire and Ginger Rogers (en)
Família
Cònjuge	Jack Pepper (1929–1931) Lew Ayres (1934–1940) Jack Briggs (1943–1947) Jacques Bergerac (1953–1957) William Marshall (1961–1969), divorci
Pares	Eddins McMath   i Lela E. Rogers
Premis (1941)  Oscar a la millor actriu, per l'obra Miratge d'amor  Kennedy Center Honors  estrella al Passeig de la Fama de Hollywood
Signatura

Ginger Rogers (Independence, 16 de juliol de 1911 - Rancho Mirage, 25 d'abril de 1995) fou una actriu, ballarina i cantant estatunidenca i guanyadora d'un Oscar a la millor actriu. En els seus 35 anys de carrera, va fer un total de 73 pel·lícules, encara que els seus papers més recordats van ser els que va fer al costat de Fred Astaire en una sèrie de deu pel·lícules musicals, que van revolucionar el concepte del musical modern. Actriu i ballarina d'ulls blaus i cabell daurat, molt versàtil perquè tant podia interpretar drama com comèdia.

La seva mare de fort caràcter influiria enormement en la seva carrera, i l'impulsaria a participar en projectes escènics com els vodevils i actuacions musicals i teatrals. Després arriba Broadway i debuta amb Top Speed, l'èxit és tan gran que directament ja comença a treballar al cinema a Hollywood on representaria sobretot un personatge amb una imatge de noia informal. L'oportunitat de treballar a l'estudi RKO serà un punt clau en la seva vida professional, és allà on comença a treballar amb Fred Astaire i junts farien el duet cinematogràfic més famós de tots els temps.^[1] Es va casar cinc vegades.

Entre la seva nombrosa filmografia cal destacar: The Gay Divorcee (1934), Barret de copa (1935), La història de Vernon i Irene Castle (1939), La noia de la Cinquena Avinguda (1939), Miratge d'amor (1940), que li valgué l'Oscar d'interpretació, El superior i la menor (1942) i Em sento rejovenir (1952). Es retirà el 1969.