Glasgow

Per a altres significats, vegeu «Glasgow (desambiguació)».

Glasgow

Glaschu (gd)
Tipus	ciutat, gran ciutat, ciutat més gran i àrea de tinència d'Escòcia
Localització
55° 51′ 40″ N, 4° 15′ 00″ O / 55.8611°N,4.25°O / 55.8611; -4.25
Estat	Regne Unit
País	Escòcia
Consell	ciutat de Glasgow
Capital de	Strathclyde (en) ciutat de Glasgow Glasgow (en) County of the City of Glasgow (en)
Població humana
Població	626.410 (2018) (189,94 hab./km²)
Predom. ling.	scots, gaèlic escocès
Geografia
Superfície	3.298 km²
Banyat per	riu Clyde i Kelvin
Limita amb	Aberfoyle South Lanarkshire
Patrocini	Saint Mungo (en)
Organització política
• Cap de govern	Philip Braat (en) (2019–)
Membre de	Xarxa de ciutats creatives (2008–)
Identificador descriptiu
Codi postal	G1-G80
Fus horari	UTC±00:00 UTC+01:00
Prefix telefònic	141
ISO 3166-2	GB-GLG
Codi NUTS	UKM34
Altres
Agermanament amb	Ciutat de Mèxic Barga (Itàlia) Nuremberg (1985–) Rostov del Don (1986–) Dalian (1987–) l'Havana (2002–) Torí (2003–) Marsella (2006–) Lahore (2006–) Betlem (2007–)
Lloc web	glasgow.gov.uk

Glasgow (en gaèlic escocès: Glaschu; en escocès: Glesca o Glesga)^[1] és una ciutat d'Escòcia, al Regne Unit. Està situada a la riba del riu Clyde a les terres baixes del centre-oest d'Escòcia. És la ciutat més gran d'Escòcia, amb una població estimada de 588.280 habitants, i la tercera del Regne Unit després de Londres i Birmingham, a més, és l'àrea d'autoritat unitària més poblada i la segona àrea metropolitana més poblada del Regne Unit en la seva conurbació Gran Glasgow després del Gran Londres.^[2] La gent de Glasgow és coneguda com a Glaswegians. Així mateix, Glaswegian és el nom amb què es coneix al dialecte local d'escocès. És a més un dels 32 consells unitaris (en anglès: council area) en què està dividida administrativament Escòcia, oficialment denominat com City of Glasgow i, com molts dels municipis de l'oest d'Escòcia, és de majoria laborista.

Antigament, va ser una "royal burgh" (ciutat reial), i era coneguda com la "segona ciutat de l'Imperi Britànic" a l'època victoriana.^[3][4] Es va erigir com un gran port de comerç de transatlàntics durant la Revolució industrial. El riu Clyde va ser un dels més preeminents centre mundials de drassanes, construint-se en ell molts dels revolucionaris i famosos bucs de la línia Cunard com RMS Lusitània, RMS Aquitània, RMS Queen Mary, RMS Queen Elizabeth i el RMS Queen Elizabeth 2, i el veler reial Britànnia.

Amb la industrialització la ciutat va començar creixent des de la fi del segle xix fins a aconseguir una població de més d'un milió d'habitants a l'inici del segle xx i 2.088.000 d'habitants el 1931. No obstant això, amb el descens de població, degut bàsicament a la recol·locació de gent a noves poblacions com East Kilbride i Cumbernauld als afores de la ciutat, i els successius canvis del seu terme municipal dels governs nacionals en un intent de reduir el poder relatiu de la ciutat a Escòcia, la població actual de la City of Glasgow és de 592.000 segons el cens del 2007. La regió urbana que formen Glasgow i la seva àrea metropolitana compten, aproximadament, amb 2.300.000 habitants, el que constitueix el 41% de la població de tota Escòcia.

Com que és un punt neuràlgic de comerç, negocis, indústria, mitjans de comunicació i transport d'Escòcia, Glasgow és una gran ciutat cosmopolita i bulliciosa. És la tercera destinació turística més visitada del Regne Unit després de Londres i Edimburg. Així mateix, és el centre econòmic més important de comerç i de venda al detall d'Escòcia. Glasgow és un dels vint centres financers més importants d'Europa i és la seu de molts dels negocis al capdavant a Escòcia, el que la fa part essencial de l'economia britànica.