Gottlob Frege

Gottlob Frege

(1879)
Biografia
Naixement	(de) Friedrich Ludwig Gottlob Frege 8 novembre 1848 Wismar (Confederació Germànica)
Mort	26 juliol 1925 (76 anys) Bad Kleinen (República de Weimar)
Sepultura	Friedhof der Hansestadt Wismar (Cementiri de la ciutat hanseàtica de Wismar 53° 52′ 37″ N, 11° 27′ 58″ E / 53.876950°N,11.466226°E / 53.876950; 11.466226
Formació	Universitat de Göttingen (1871–1874) Universitat de Jena (1869–1871)
Director de tesi	Ernst Christian Julius Schering i Alfred Clebsch
Es coneix per	Logicisme, Lògica de primer ordre, Lògica de predicats
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	matemàtic
Ocupador	Universitat de Jena
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1895–)
Professors	Ernst Abbe, Ernst Christian Julius Schering i Wilhelm Weber
Influències	Bernard Bolzano
Obra
Obres destacables (1879) Begriffsschrift (en) (1884) The Foundations of Arithmetic (en) (1892) Sense and reference
Família
Cònjuge	Margarete Katharina Sophia Anna Lieseberg

Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica,^[1] especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran manera, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut.^[2]

Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.