Back Grace Jones Afrikaans غراس جونس Arabic جراس جونس ARZ قریس جونز AZB Grace Jones Czech Grace Jones Danish Grace Jones German Γκρέις Τζόουνς Greek Grace Jones English Grace Jones Esperanto
_-_1st_June_2015_08.jpg) Jones en una actuació de 2015  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Grace Beverly Jones 19 maig 1948 (76 anys)Spanish Town (Jamaica) |
| Altres noms | Grace Mendoza |
| Residència | Spanish Town |
| Grup ètnic | Afroamericans |
| Formació | Onondaga Community College (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, compositora de cançons, artista d'estudi, compositora, actriu de cinema, model, cantant, música |
| Activitat | 1975 - |
| Gènere | Pop, new wave, música disco, rhythm and blues, soul i R&B contemporani |
| Veu | Contralt |
| Instrument | Acordió i veu |
| Segell discogràfic | Island Records Capitol Records Epic Records |
| Família | |
| Parella | Dolph Lundgren |
| Fills | Paulo Goude |
| Germans | Noel Jones |
| Cronologia | |
| 8 juliol 2017 | Montreux Jazz Festival 2017 (en) (Auditorium Stravinski (en) ) |
| 13 juliol 2012 | Montreux Jazz Festival 2012 (en) (Auditorium Stravinski (en) ) |
| 11 juliol 2009, 12 juliol 2009 | Montreux Jazz Festival 2009 (en) (Miles Davis Hall (en) )
|
| Premis | |
| Lloc web | gracejones.com |
                    
  | |
Grace Beverly Jones, o simplement Grace Jones (Spanish Town, 19 de maig de 1948), és una cantant, compositora, supermodel, productora i actriu jamaicana.[1] Als 13 anys es va mudar amb els seus germans a casa dels seus pares a Syracuse (Nova York). Jones va començar la seva carrera de model a l'estat de Nova York i més tard, a París, on va treballar per a firmes com Yves St. Laurent i Kenzo, i va aparèixer a les portades de prestigioses revistes de moda com a Elle i Vogue. Va treballar amb els fotògrafs Helmut Newton, Guy Bourdin i Hans Feurer i es va fer coneguda mundialment per la seva aparença andrògina i característica.[2][3]
El 1977 Jones va signar un contracte discogràfic amb Island Records i es va convertir inicialment en l'estrella de la discoteca novaiorquesa Studio 54. Al començament dels vuitanta canvia el seu estil cap al reggae, el funk, el post-funk i la música pop, col·laborant freqüentment amb el dissenyador gràfic Jean-Paul Goude i amb Sly & Robbie. Els seus àlbums més populars inclou Warm Leatherette (1980), Nightclubbing (1981) i Slave to the Rhythm (1985). Com a cantant va aconseguir èxits notables amb Pull Up to the Bumber, Private Life, I've Seen that Face Before i Slave to the Rhythm. El 1982 va llançar la col·lecció de vídeos musicals A One Man Show, dirigida per Goude.
Jones va aparèixer en algunes pel·lícules de baix pressupost als Estats Units durant els anys setanta i principis dels vuitanta. El 1984 va debutar interpretant Zula a la pel·lícula Conan el Destructor, al costat d'Arnold Schwarzenegger i Sarah Douglas. El 1985 va aparèixer en la pel·lícula de James Bond Panorama per matar com a May Day. El 1986 va interpretar a un vampir a Vamp i va actuar, tant com a actriu com a cantant, en la pel·lícula d'Eddie Murphy Boomerang (1992). Per la seva banda, ella apareix al costat de Tim Curry en la pel·lícula de 2001 Wolf Girl. Pel seu treball a Conan, Panorama per matar i Vamp va ser nominada als premis Saturn com a millor actriu de repartiment.
El 1999 Jones va ocupar el lloc 82 de les 100 Millors Dones del Rock and Roll de VH1 i, el 2008, va ser guardonada amb el premi Q Idol. Jones va influir en el moviment de transvestisme dels vuitanta i ha estat una inspiració per a artistes com Annie Lennox, Lady Gaga, Rihanna, Lorde, Róisín Murphy, Brazilian Girls, Nile Rodgers, Santigold, Basement Jaxx i Stanka Brljevic. El 2015 publica la seva autobiografia I'll Never Write My Memoirs on fa un recorregut per la seva infancia a Jamaica, els anys de la música disco als EUA, la seva experiència amb la moda a París i els seus treballs per a Hollywood.[4] El desembre de 2016, la revista Billboard la va classificar en el lloc 40 com l'artista dance més reeixida de la història.
- ↑ «Grace Jones» (en castellà). Decine21. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ Stalder, Erika. The Look Book: 50 Iconic Beauties and How to Achieve Their Signature Styles. Houghton Mifflin Harcourt, 2011, p. 46. ISBN 0-9819733-8-8. [Consulta: 6 maig 2017].
- ↑ Chidi, Sylvia Lovina. «Grace Jones». A: The Greatest Black Achievers in History. Lulu.com, 13 de juny de 2014, p. 536-539. ISBN 978-1-291-90933-3. [Consulta: 6 maig 2017].
- ↑ Rocamora, Jesús «Grace Jones: la vida en rosa (y negro)». El Diario.es, 19-10-2015 [Consulta: 6 maig 2017].