Gran Guerra del Nord

Gran Guerra del Nord

Guerres del nord
La batalla de Poltava, per Denis Martens el Jove (1726).
Tipus	guerra
Data	1700 - 1721
Escenari	Europa
Lloc	Europa de l'Est
Resultat	Tractat de Nystad Victòria russa, que annexiona les províncies bàltiques sueques i una part de Finlàndia. Prússia annexiona la meitat de la Pomerània Sueca. Hanover s'annexiona els ducats de Bremen-Verden. Dinamarca recupera el domini complet de Slesvig i Holstein.
Bàndols
Suècia Imperi Otomà (1710 - 1714) República de les Dues Nacions (1704 - 1709) Cosacs ucraïnesos (des de 1708) Holstein-Gottorp (1700 - 1714) Tsarat Rus Regne de Dinamarca i Noruega (1700 i 1709 - 1720) República de les Dues Nacions (1700 - 1706 i des de 1709) Electorat de Saxònia (1700 - 1706 i des de 1709) Prússia (1715 - 1720) Regne de Hannover (1715 - 1719)
Comandants
Carles XII de Suècia Ulrica Leonor de Suècia Frederic I de Suècia Ahmet III Estanislau I de Polònia Ivan Mazepa Frederic IV de Holstein-Gottorp Pere I de Rússia Frederic IV de Dinamarca August II de Polònia i I de Saxònia Frederic Guillem I de Prússia Jordi I de la Gran Bretanya
Forces
Forces totals:77.000-393.400 77.000-135.000 Total de soldats suecs a tot el país incloent les guarnicions i les milícies (1700 i 1707 respectivament) 100 000-200 000 otomans (només va participar en una batalla, es va mantenir passiu durant la resta de la guerra) 8.000-40.000 cosacs 16.000 soldats de Polònia (1708) Almenys 360.000 170.000 russos (enfront dels suecs, guarnicions no incloses) 40.000 danesos / noruecs 100.000 polonesos i saxons (com a màxim) al voltant de 50.000 (42 regiments) prussians quantitat desconeguda de Hannover
Baixes
25.000 suecs morts en les batalles i 175.000 morts per malaltia Morts otomans i cosacs desconeguts 75.000 russos morts en les batalles les pèrdues totals desconegudes

La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic. Es va originar per la rivalitat entre Suècia, dominadora del nord d'Europa, i els seus veïns Rússia, el Regne de Dinamarca i Noruega i la República de les Dues Nacions; aquests tres estats, juntament amb l'Electorat de Saxònia, formaren una coalició antisueca el 1700. La guerra podria haver-se desenvolupat dins la Guerra de Successió Espanyola el 1707, però els suecs rebutjaren les invitacions de França per involucrar-se en un conflicte aliè. Les aliances canviaren en decurs de la guerra. La coalició aliada va ser trencada per les importants victòries sueques, però es va restablir el 1709, després del fracàs d'una invasió sueca a Rússia. Hannover i Prússia es van sumar als aliats el 1715. Suècia, per la seva part, no va aconseguir establir una aliança militar sòlida amb cap altra potència, i les victòries aliades predominaren en la segona meitat del conflicte. La guerra va acabar el 1721 amb el Tractat de Nystad, amb la derrota sueca i l'alçament de Rússia com a potència de primer ordre.