Back نقابة القديس لوقا Arabic Гільдыя Святога Лукі Byelorussian Cech svatého Lukáše Czech Sankt Lukasgildet Danish Lukasgilde German Συντεχνία του Αγίου Λουκά Greek Guild of Saint Luke English Guilda de San Lucas Spanish Pyhän Luukkaan kilta Finnish Guilde de Saint-Luc French
Els gremis de Sant Lluc (també anomenats guildes, corporacions, confraries o companyies de Saint-Luc) eren les organitzacions estrictament reglamentades de tipus corporatiu de pintors, d'escultors i d'impressors, actives des del segle xiv a Itàlia (Florència) (coneguts com a "Campagnia de pittori"); als Països baixos (coneguts com a Sint-Lucasgilde): (Bruges, Anvers, Utrecht, Delft o Brussel·les); els països renans i França. Van prendre aquest nom en referència a Sant Lluc l'evangelista, el sant patró dels pintors. A certes ciutats, com a Anvers, un gran nombre d'oficis artístics eren representats pel gremi, mentre que en altres indrets (Brussel·les) reunien de manera única als pintors. Els altres oficis artístics es trobaven al si d'altres confraries, sota la protecció d'altres sants patrons.
Albrecht Dürer descriu en el seu diari de viatge[1] el festí organitzat en el seu honor pel Gremi de Sant-Lluc d'Anvers:
| « | Quan em van portar a sopar, la multitud de convidats es descobriren, com per a un gran senyor ... I, mentre asseia al lloc d'honor, va entrar amb dos criats el representant del consell de la ciutat que em va donar quatre gerres de vi ... I llavors va arribar el mestre Pere, el fuster del poble, que em va donar dues gerres de vi i els seus més cortessos compliments... I a la nit, vaig anar escortat solemnement a la llum de les torxes | » |
| — Text d'Erwin Panofsky a La vida i l'art d'Albrecht Dürer, Hazan, París, 2004, ISBN 2-85025-916-0, p.318 | ||
Els gremis econòmics coneixien un desenvolupament important als Països Baixos des de l'edat mitjana, però els Gremis de Sant Lluc de vocació artística es varen desenvolupar més tardanament, al començament del segle xiv. Sota l'impuls del comerç amb els nous descobriments d'Amèrica, les ciutats flamenques esdevenen importants llocs comercials. Anvers avantatge Bruges i Brussel·les i s'enriqueix ràpidament gràcies al comerç de les espècies (s'obrí una oficina comercial portuguesa el 1515) i el mercat d'objectes d'art i de luxe. Importants famílies de comerciants i banquers, com ara, els Fugger i els Mèdici, hi obren despatxos i són importants mecenes per als artistes locals.
- ↑ Albrecht Dürer Diari de viatge als Països Baixos durant els anys 1520 i 1521, trad. i edició Stan Hugue, París, Éditions Maisonneuve i Larose, 1993