Back Grigori Raspoetin Afrikaans غريغوري راسبوتين Arabic ݣريݣوري راسپوتين ARY راسبوتين ARZ Grigori Rasputin AST Qriqori Rasputin Azerbaijani Распутин Григорий Ефимович Bashkir Rasputin BAR Rasputin BCL Рыгор Яфімавіч Распуцін Byelorussian
 (1916)  | |
| Nom original | (ru) Григорий Ефимович Распутин |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 9 gener 1869 (Julià) Pokrovskoye (Imperi Rus) |
| Mort | 30 desembre 1916 (47 anys) Sant Petersburg (Imperi Rus) |
| Causa de mort | homicidi, ofegament ferida per arma de foc |
| Religió | Khlysts |
| Activitat | |
| Ocupació | místic, camperol (activitat), polític, ocultista, monjo |
| Família | |
| Cònjuge | Praskovia Fyodorovna Dubrovina |
| Fills | Maria Raspoutine |
  | |
Grigori Iefímovitx Rasputin (rus: Григорий Ефимович Распутин AFI /ɡrʲɪˈɡorʲɪj (j)ɪˈfʲiməvʲɪtɕ rɐˈsputʲɪn/) (Pokróvskoie, 21 de gener [9 de gener] de 1869 – Sant Petersburg, 30 de desembre [17 de desembre, segons el calendari julià] de 1916) fou un místic rus, autoproclamat home sant, que es va fer amic de la família de Nicolau II, l'últim emperador de Rússia, i va tenir una gran influència sobre els Romànov en els darrers dies de la Rússia dels tsars.[1] Per bé que és conegut com a Rasputín, en rus es pronuncia com a paraula plana: Распу́тин.
Rasputin va néixer en una família de camperols al poble siberià de Pokróvskoie a l'uiezd de Tiumenski de la governació de Tobolsk (actual districte de i de l'oblast de Tiumén). Va tenir una experiència de conversió religiosa després de pelegrinar a un monestir l'any 1897. Ha estat descrit com un monjo o com un "strannik" (errant o pelegrí), tot i que no va ocupar cap càrrec oficial a l'Església Ortodoxa Russa. Va viatjar a Sant Petersburg el 1903 o l'hivern de 1904-1905, on va captivar alguns líders socials i de l'església. Es va convertir en una figura de la societat i va conèixer l'emperador Nicolau i l'emperadriu Alexandra el novembre de 1905.
A finals de 1906, Rasputin va començar a actuar com a curandero de l'únic fill de la parella imperial, Alexei, que patia hemofília. Va ser una figura divisòria a la cort, vista per alguns russos com un místic, visionari i profeta, i per altres com un xarlatà religiós. El punt àlgid del poder de Rasputin va ser l'any 1915 quan Nicolau II va deixar Sant Petersburg per supervisar els exèrcits russos que lluitaven la Primera Guerra Mundial, augmentant tant la influència d'Alexandra com de Rasputín. Les derrotes russes van augmentar durant la guerra, però, i tant Rasputin com Alexandra es van fer cada cop més impopulars. A la matinada del 30 de desembre [17 de desembre] de 1916, Rasputín va ser assassinat per un grup de nobles conservadors que es van oposar a la seva influència sobre Alexandra i Nicolau.
Els historiadors sovint suggereixen que la reputació escandalosa i sinistra de Rasputin va ajudar a desacreditar el govern tsarista i, per tant, va ajudar a precipitar l'enderrocament de la dinastia Romanov poques setmanes després de ser assassinat.
- ↑ «Grigori Rasputin». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.