Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | partit verd | ||||
Ideologia | política verda | ||||
Alineació política | centreesquerra | ||||
Història | |||||
Reemplaça | Groen! (en) | ||||
Creació | 1982 | ||||
Activitat | |||||
Membre de | Partit Verd Europeu | ||||
Membres | 7.800 (2014) | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Nadia Naji (2022–) | ||||
Altres | |||||
Color | |||||
Número de telèfon | +32-2-219-19-19 | ||||
Lloc web | groen.be | ||||
Groen (Verd) és un partit polític ecologista flamenc. Va aparèixer en els anys 1970 com a moviment Agalev (Anders gaan leven, viure de manera diferent), fundat pel jesuïta Luc Versteylen, fundador del moviment mediambiental. Des del 1973 va promoure accions per a defensar el medi ambient i a les eleccions legislatives belgues de 1974 i 1976 va donar suport als partits tradicionals amb la condició que defensessin el medi ambient. Com que aviat oblidaren els promeses, el 1977 es va constituir com a partit, després d'un important debat intern, i es presentà a les municipals, encara que no va assolir representació. A les eleccions europees de 1979 va treure el 2,3% i no va aconseguir cap escó.
Va tenir més sort a les eleccions legislatives belgues de 1981, on va treure el 4% i guanyà 2 escons i un senador. Alhora, l'equivalent való, Ecolo, va treure 2 escons i 3 senadors. El 1982 Agalev es va constituir oficialment com a partit i es va dissociar del moviment social, ja que molts dels seus membres renunciaren a formar part del partit.
A les municipals de 1982 va treure un 10% dels vots a molts municipis i durant uns anys actuà com a partit de protesta contra la pol·lució i la pobresa al Tercer Món, així com les protestes antinuclears a nivell local.
El partit anà guanyant progressivament representació: 2 més a les eleccions legislatives belgues de 1985, dos més a les de 1987 i un més a les eleccions de 1991. Esdevingué aleshores un adversari seriós dels altres partits. El 1992 va donar suports als acords de Sint-Michiels i a les primeres ecotaxes. A les eleccions de 1995 va perdre 2 escons, tot i que es va destacar en una campanya exigint mans netes i prou corrupció.
A les eleccions legislatives belgues de 1999, enmig de l'escàndol de les dioxines, va obtenir el 7% dels vots i 9 escons. Van donar suport al govern de Guy Verhofstadt, que tenia el suport del seu partit, Vlaamse Liberalen en Democraten (VLD), endemés de Mouvement Réformateur (MR), Socialistische Partij Anders i Partit Socialista (coalició porpra-verd).[1] Agalev hi aportà com a ministres Magda Aelvoet (sanitat) i Eddy Boutmans (cooperació en el desenvolupament). També entrà a formar part del govern flamenc (Mieke Vogels, benestar i Vera Dua, agricultura). Això els va permetre, a nivell nacional, promoure legislació per renunciar a l'energia nuclear, formalitzar el matrimoni homosexual, legalitzar nombrosos immigrants en situació irregular i donar el 0,7% d'ajuda al desenvolupament; a nivell flamenc, desenvolupament de l'agricultura orgànica i ajudes als discapacitats.
Però també patí crisis. El 2002 Aelvoet va dimitir quan el govern decidí vendre armament a Nepal, aleshores en guerra civil, i votaren a favor de posar un sostre electoral del 5% per a entrar a ambdues cambres.