Guerra Civil irlandesa

Guerra Civil irlandesa

Tipus	guerra civil
Data	28 de juny de 1922 – 24 de maig de 1923
Lloc	Estat Lliure d'Irlanda
Estat	Irlanda
Casus belli	Acceptació del Tractat anglo-irlandès
Resultat	Confirmació de l'Estat Lliure d'Irlanda i derrota de les forces anti-tractat de l'IRA.
Bàndols
Estat Lliure d'Irlanda : National Army Air Service corps Marina Irlandesa CID {inclòs el Citizens' Defence Force} Foces anti-tractat : Exèrcit Republicà Irlandès Cumann na mBan Na Fianna Éireann
Comandants
Mícheál Ó Coileáin† Richard Mulcahy Liam Lynch† Joe McKelvey† Frank Aiken
Forces
Exèrcit Nacional: ~55,000 soldats i 3,500 oficials al final de la guerra, Air Service corps: 10 avions, Marina Irlandesa: 1 vaixell, CID: 350 ~15,000
Baixes
~800 morts exèrcit irlandés 3 Garda Siochána morts 4 CID and 1 Civic Guard desconegut ~1,000–3,000 morts ~12,000 presoners[1] civils: desconegut, ~250 víctimes només a Dublin[2]

La Guerra Civil irlandesa (en irlandès Cogadh Saoraíocht, Juny de 1922 - Abril de 1923) va ser un conflicte entre partidaris i detractors del Tractat Angloirlandès del 6 de desembre de 1921, que establia l'Estat Lliure d'Irlanda, predecessor de l'actual República d'Irlanda.

Els opositors al Tractat no estaven d'acord amb els llaços constitucionals que seguirien havent-hi entre el Regne Unit i Irlanda, i amb què els sis comtats d'Irlanda del Nord no estiguessin inclosos dins l'Estat Lliure. La guerra va costar la vida de més gent que la que havia mort en la Guerra d'Independència precedent. Va deixar la societat irlandesa profundament dividida i la seva influència en la política irlandesa encara es pot veure avui en dia.