Back Перузинска война Bulgarian Perusinischer Krieg German Perusine War English Guerra de Perusia Spanish Perusian sota Finnish Guerre de Pérouse French Guerra civil de Perusia Galician Perusiai háború Hungarian Perang Perusia ID Guerra di Perugia Italian
Guerra civil romana i Wars of Augustus (en)   | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Tipus | guerra | ||
| Data | 41 aC - 40 aC | ||
| Escenari | Itàlia | ||
| Lloc | Roma | ||
| Resultat | Victòria d'Octavi | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
La Guerra de Perusa –Bellum Perusinum[1][2] (llatí)– fou una guerra civil disputada entre el 41 aC i el 40 aC entre Octavi i Luci Antoni a la República Romana.
La disputa pel repartiment de les terres als veterans de Juli Cèsar va portar Luci Antoni a la guerra a petició de Fúlvia, l'esposa del seu germà Marc Antoni.
Luci va obtenir el control de Roma, Piacenza, Sentinum, Núrsia i Sipontum en absència d'Octavi, però pressionat pels exercits de Marc Vipsani Agripa, Quint Salvidiè Ruf, i Octavi, es va refugiar a Perusia, que era una fortalesa ben defensada, esperant l'arribada dels seus generals Publi Ventidi Bas i Gai Asini Pol·lió.
Luci Munaci Planc tenia el comandament de les tropes d'Antoni a Itàlia però com que Planc no sabia les intencions del seu cap, es va procurar mantenir allunyat del conflicte. Ventidius i Asinius Pollio no van acomplir la seva tasca i mentre Quint Salvidiè Ruf prenia Piacenza, Sentinum i Sipontum, i Agripa ocupava Sutrium per tallar les comunicacions de Lucius Antonius amb Roma, Octavi va assetjar Perusia i va tallar els subministraments especialment per la part del Tíber, per on Antoni rebia el gra. La gana va fer estralls a la ciutat; Ventidius va atacar a Octavi però fou rebutjat. Antoni va fer un desesperat intent de sortida però fou rebutjat amb moltes pèrdues i va haver de capitular;
A la caiguda de Perusa el 40 aC, Antoni i els seus companys van salvar la vida però els principals ciutadans de Perusia van ser executats i la ciutat saquejada i incendiada. Conquerida Perusa (40 aC) les forces de Ventidi i Planc es van unir i Planc va fugir d'Itàlia amb Fúlvia, cap a Atenes.