|
Aquest article tracta sobre la invasió americana de 2001. Si cerqueu la invasió soviètica de 1979, vegeu «Guerra afganosoviètica».
|
Guerra de l'AfganistanGuerra contra el terrorisme, guerra d'Afganistan, intervenció militar contra l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant i Conflictes postsoviètics ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
![lang=ca](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Collage_of_the_War_in_Afghanistan_%282001-2021%29.png/300px-Collage_of_the_War_in_Afghanistan_%282001-2021%29.png) ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
Tipus | campanya militar, ofensiva militar, conflicte i guerra ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Data | 7 octubre 2001 – 30 agost 2021 ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Lloc | Afganistan ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Estat | Afganistan ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
Causa | atemptats de l'11 de setembre de 2001 ![Modifica el valor a Wikidata](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png) |
---|
|
|
|
Ossama bin Laden †
Mohammad Omar |
Tommy Franks
Mohammed Fahim
Taliban: ~36,000[1]
Al-Qaeda: 20,000[2][3]
Hezbi Islami: 1,000[4]
IMU: 5,000[5]
Haqqani network: 4,000-15,000[6]
TTP: 30,000–35,000[7]
TNSM:4,500 Total: 80,000–100,000 (2010)
ISAF: 128,961[8]
Forces armades afganes: 380,586
[9]
Total: 509,547 (2012-04-18) |
|
|
Morts d'Al-Qaida: 1.500
Talibans morts: 20.000
Civils morts: +30.000 |
forces de seguretat afganeses: +5.500 morts[10]
Aliança del Nord: Almenys 200 morts
Coalició: 1908 morts(EUA: 1162, Regne Unit: 313, Altres: 433)[11]
Coalició ferits: +15.000(EUA: 6,773,[12] Regne Unit: 3,954,[13] Canadà: +1,500,[14] Altres: +2.500)
Civils dels EUA contracters: 338 morts, 7224 ferit[15]
Total: 8,000 morts, +25,000 ferits |
|
|
|
La guerra de l'Afganistan (també anomenada pel comandament americà "Operació Llibertat Duradora") esclatà com una resposta dels Estats Units als atemptats de l'11 de setembre de 2001. Aquests atemptats van ser reivindicats pel moviment extremista Al-Qaida, les bases del qual es trobaven a l'Afganistan, i que era protegit pel règim talibà. La guerra s'inicià el 7 d'octubre de 2001, davant la negativa dels talibans d'entregar Ossama bin Laden, considerat com el màxim responsable d'al-Qaida. Els Estats Units van començar una sèrie de bombardejos sobre el país, amb la fi d'enderrocar el règim i trobar el seu principal enemic públic. La guerra va acabar en 2021 amb la presa de Kabul per part dels talibans després de la retirada dels aliats.
- ↑ «Major-General Richard Barrons puts Taleban fighter numbers at 36,000». Arxivat de l'original el 29 de juny 2011. [Consulta: 30 d’abril 2012].
- ↑ Partlow, Joshua «Moins de 50 combattants d'al-Qaida en Afghanistan». slate.fr, 11-11-2009 [Consulta: 1r juliol 2010]. Arxivat 2 de juliol 2010 a Wayback Machine.
- ↑ Roberston, Nic., Cruickshank, Paul. al-Qaeda's training adapts to drone attacks. Arxivat 2012-05-26 a Wayback Machine. CNN. 31 July 2009.
- ↑ Tyson, Ann Scott «A Sober Assessment of Afghanistan — washingtonpost.com». The Washington Post, 15-06-2008 [Consulta: 13 març 2012]. «There are an estimated 5,000 to 20,000 Taliban fighters in Afghanistan, plus an estimated 1,000 each for the insurgent groups led by Siraj Haqqani and Gulbuddin Hekmatyar, according to ISAF intelligence.» Arxivat 27 August 2011 a Wayback Machine.
- ↑ Lansford, Tom. Political Handbook of the World 2013 (en anglès). CQ Press, 2013, p. 1585. ISBN 1452258252. Arxivat 2024-06-02 a Wayback Machine.
- ↑ «Sirajuddin Haqqani dares US to attack N Waziristan, By Reuters, Published: 24 September 2011». Arxivat de l'original el 17 de juny 2019. [Consulta: 30 d’abril 2012].
- ↑ Bajoria, Jayshree «Pakistan's New Generation of Terrorists». Council on Foreign relations, 26-10-2009 [Consulta: 6 abril 2010]. Arxivat 6 de maig 2010 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2010-05-06. [Consulta: 30 abril 2012].
- ↑ «International Security Assistance Force (ISAF): Key Facts and Figures» (PDF). ISAF, 06-07-2010. Arxivat de l'original el 20 de gener 2022. [Consulta: 18 abril 2012].
- ↑ «Afghan National Security Forces (ANSF)». NATO, 18-04-2012. Arxivat de l'original el 12 d’agost 2014. [Consulta: 29 d’abril 2012].
- ↑ [enllaç sense format] http://www.mcclatchydc.com/2009/10/14/77193/while-us-debates-afghanistan-policy.html Arxivat 2010-06-14 a Wayback Machine.
- ↑ [enllaç sense format] http://icasualties.org/OEF/Index.aspx Arxivat 2010-12-29 a Wayback Machine.
- ↑ [enllaç sense format] http://www.defenselink.mil/news/casualty.pdf Arxivat 2009-07-06 a Wayback Machine.
- ↑ [enllaç sense format] http://www.mod.uk/DefenceInternet/AboutDefence/CorporatePublications/DoctrineOperationsandDiplomacyPublications/OperationsInAfghanistan/OpHerrickCasualtyAndFatalityTables.htm Arxivat 2012-11-30 a Wayback Machine., http://www.mod.uk/NR/rdonlyres/03645441-065E-4E0A-9F62-B8AEBDAC8151/0/opherrickcasualtytablesto15june2010.pdf
- ↑ [enllaç sense format] http://www.thecoast.ca/RealityBites/archives/2010/02/02/1580-canadian-soldiers-injured-and-killed-in-afghanistan Arxivat 2012-01-09 a Wayback Machine.
- ↑ |url= http://www.dol.gov/owcp/dlhwc/dbaallnation.htm Arxivat 2020-05-15 a Wayback Machine.