Back Виетнамтәи аибашьра Abkhazian Viëtnamoorlog Afrikaans Vietnamkrieg ALS የቬትናም ጦርነት Amharic Guerra de Vietnam AN वियतनाम युद्ध ANP حرب فيتنام Arabic لحرب د ڤييطنام ARY حرب فييتنام ARZ Guerra del Vietnam AST
| Guerra Freda | |||
|---|---|---|---|
 Superior esquerra en el sentit horari: Marines estatunidencs durant l'ofensiva de Tet. Helicòpters transportant el 14è regiment d'infanteria americà el 1966 prop de Ho Chi Minh. Incendi en un campament del Viet Cong. Civils vietnamites víctimes dels soldats dels Estats Units en una carretera a la massacre de My Lai. | |||
| Tipus | guerra per delegació  | ||
| Data | 1955-30 d'abril de 1975 | ||
| Escenari | Vietnam, Laos, Cambodja | ||
| Lloc | Vietnam del Sud | ||
| Morts | 1.291.426 4.211.459 | ||
| Bàndols | |||
| Comandants | |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
| Mèdia | |||
| |||
| Cronologia | |||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
La Guerra del Vietnam,[a] també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte armat entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, i els Estats Units d'Amèrica i el règim dictatorial del Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1955 a 1975, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers (al sud, principalment els Estats Units, que hi intervingueren directament, amb centenars de milers de combatents, fins a la seva retirada el 1973; i al Nord amb el suport material, tècnic i polític de la Unió Soviètica i la Xina).
Els Estats Units es van involucrar per primera vegada al Vietnam quan les administracions de Harry Truman i Dwight David Eisenhower van donar suport a la Guerra d'Indoxina de reconquesta colonial de França. L'administració estatunidenca va subvertir llavors els acords de Ginebra que convocaven eleccions que unificarien Vietnam perquè sabia que el líder comunista i independentista vietnamita Ho Chi Minh guanyaria aquestes eleccions.
El govern dels EUA van construir un règim client al Vietnam del Sud sota l'anticomunista catòlic Ngô Đình Diệm, que va ser assassinat el 1963 en un cop d'Estat organitzat per la Agència Central d'Intel·ligència (CIA) durant l'administració John Fitzgerald Kennedy després de fer intents d'assolir la pau amb Vietnam del Nord.[3][4] La Guerra continuà mentre els EUA tutelaren diversos governs titelles al Vietnam del Sud fins que foren finalment derrotats el 1975, amb la Caiguda de Saigon, finalitzant la guerra amb la victòria de els forces comunistes i d'alliberament nacional vietnamites i la completa independència i reunificació del país.
Les faccions al conflicte van ser, per un costat, la República Democràtica del Vietnam, amb el suport de guerrillers sud-vietnamites com el Viet Cong o Front d'Alliberament Nacional (NLF, per les seves sigles en anglès), amb ajut i subministraments de la Unió Soviètica i la República Popular de la Xina. Per l'altre costat, hi havia la República del Vietnam, amb el suport militar i logístic dels Estats Units. Al costat dels nord-americans també van lluitar altres estats anticomunistes,[5] i van lluitar soldats provinents d'Austràlia, Corea del Sud, les Filipines, Nova Zelanda i Tailàndia. D'altres països com l'República Federal d'Alemanya, Iran, Marroc, el Regne Unit o Suïssa van contribuir enviant subministraments materials i equipament mèdic. A més, Taiwan i Espanya van enviar contingents testimonials en suport dels Estats Units (Espanya va enviar un reduït nombre de metges militars en missió sanitària).[6]
La guerra es distingí per transcórrer sense la formació de les tradicionals línies del front, llevat les que s'establien als voltants dels perímetres de les bases o dels camps militars, de manera que les operacions se succeïren en zones no delimitades, i proliferaren les missions de guerra de guerrilles o de recerca i destrucció, juntament amb accions de sabotatge a les rereguardes de les zones urbanes, l'ús de la força aèria per a bombardeigs massius i l'ús extensiu d'agents i armes químiques, constituint aquestes darreres operacions violacions de diverses convencions internacionals que prohibeixen l'ús de l'armament químic o biològic.
La cobertura del conflicte realitzada pels mitjans de comunicació va permetre la denúncia de les freqüents violacions i abusos dels drets humans comesos per ambdós bàndols, tanmateix, la revelació del gran nombre de civils morts per les forces dels EUA, i la seva pràctica de la terra cremada contra els poblacions camperoles van fer créixer oposició de l'opinió pública occidental cap a la intervenció nord-americana.
Davant la tenaç resistència i avanç de les forces vietnamites i la resposta i divisió de la societat nord-americana amb la creixent dificultat per al reclutament forçós dels seus ciutadans, els acords de pau de París de 1973 van suposar la retirada de les tropes nord-americanes i el cessament de la seva intervenció directa, però no aconseguiren posar final al conflicte. Aquest va seguir fins que, el 1975, després de la caiguda de Saigon, es forçà la rendició incondicional de les tropes sud-vietnamites i la unificació del país, sota el control del govern socialista del Vietnam del Nord, amb el nom de la República Socialista del Vietnam, el 2 de juliol de 1976. Els vietnamites del Nord i el Pathet Lao van sortir victoriosos a Laos el 1975 i després de l'evacuació de la capital, els khmers rojos enderrocaren la dictadura militar de la República Khmer.[7]
La guerra havia causat la mort, segons el govern de Hanoi, d'entre 2 i 5,7 milions de persones,[8] la majoria d'elles civils; a més de causar grans danys mediambientals.
Pels Estats Units, el conflicte resultà ser la confrontació més llarga en la qual mai s'han vist embolicats. Va sorgir el sentiment de derrota o "Síndrome del Vietnam" en molts ciutadans, que es va reflectir en el món cultural i la indústria cinematogràfica, així com en un replegament de la política exterior fins a l'elecció de Ronald Reagan com a President el 1980.[9]
| « | Amb la nostra potència de foc podem destruir qualsevol exèrcit del món. Aquí la fem servir contra els arbres i la brossa | » |
| — Un soldat americà | ||
| « | Aquests boscos i aquestes muntanyes són la nostra terra natal, la nostra arma | » |
| — Un dirigent comunista.[10] | ||
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Larry Miller, Edward Feuerherd, John Dorkin, Matthew Boyd. «Heart of darkness: the Vietnam War chronicles 1945-1975.» (en anglès). KOCH Vision, 2005. [Consulta: 5 setembre 2022].
- ↑ Soames, John. A History of the World (en anglès). Routledge, 2005.
- ↑ «Overthrow of South Vietnamese President Ngô Đình Diệm» (en anglès). Enciplopèdia Britànica. [Consulta: 25 juliol 2023].
- ↑ «New Light in a Dark Corner: Evidence on the Diem Coup in South Vietnam, November 1963» (en anglès). National Security Archive. The George Washington University. [Consulta: 25 juliol 2023].
- ↑ «Vietnam War» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 5 març 2008]. «Meanwhile, the United States, its military demoralized and its civilian electorate deeply divided, began a process of coming to terms with defeat in its longest and most controversial war»
- ↑ Bosque Coma, Alfredo. Españoles en Vietnam (en castellà). Madrid: Arlanza Ediciones, abril de 2001 (La aventura de la Historia).
- ↑ Courtois, Stephane. The black book of communism: crimes, terror, repression (en anglès). Cambridge, Mass.: Harvard University Press, 1999. ISBN 0-674-07608-7.
- ↑ «HANOI (AP) - April 4. Cinq millions de morts: 20 ans apregraves la fin de la guerre du Vietnam, le gouvernement de Hanoi a reacute veacute leacute, lundi, le bilan d'un conflit dent le nombre de victimes avait eacute teacute minore a l'eacutepoque pour ne pas affecter le moral de la population.» (en francès). Agence France Presse, 04-04-1995. [Consulta: 7 setembre 2024].
- ↑ Carrascal, José María. La aventura de la Historia (en castellà). Madrid: Arlanza Ediciones, 2006.
- ↑ Varios, Nam, Crónica de la guerra del Vietnam, 1988, Editorial Planeta-De Agostini, Barcelona, ISBN 84-395-0766-6
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.