Guerres romano-perses

Guerres romano-perses

L'Imperi Romà i els seus veïns al segle ii
Tipus	sèrie de guerres
Data	54 aC  –  628
Lloc	Mesopotàmia
Causa	causes múltiples
Resultat	Statu quo ante bellum
Conseqüència	expansió de l'islam i caiguda de l'Imperi Sassànida
Bàndols
República Romana, posteriorment Imperi Romà, dividit posteriorment en Imperi Romà d'Occident i Imperi Romà d'Orient Imperi Part/Imperi Sassànida i estats clients
Comandants
Luci Licini Lucul·le Gneu Pompeu Magne Marc Licini Cras Dives I Marc Antoni Publi Ventidi Bas Gneu Domici Corbuló Marc Ulpi Trajà Marc Estaci Prisc Avidi Cassi Septimi Sever Júlia Domna Fraates III Suren Fraates IV Artaban III Vologès I Osroes I Vologès IV

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i i vii. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el segle v).

Els conflictes es van iniciar al segle i aC i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630. Les operacions militars van ser especialment intenses en temps de Sapor I (240/242 - 272), Sapor II (309 - 379), Cosroes I (531 - 579) i Cosroes II (590 - 628). Les agressions van provenir tant del costat romà com del persa. Després de l'última i major de les guerres entre Roma i Pèrsia (603 - 628), ambdues potències, esgotades, van ser víctimes de l'expansió de l'islam, que va destruir per complet l'Imperi Sassànida i es va apoderar de les províncies orientals de l'Imperi Romà. Aquest esdeveniment marca el final definitiu de l'edat antiga.