Back William II of Narbonne English Guillermo III de Narbona-Bas Spanish Guillaume II de Narbonne French I. Vilmos arboreai király Hungarian Guglielmo II di Narbona Italian Guilherme II de Narbona Portuguese Гильом II де Лара Russian Gulliermu de Arbarea SC Вільгельм III (юдик Арбореї) Ukrainian
| Nom original | (fr) Guillaume II de Narbonne  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | valor desconegut |
| Mort | 17 agost 1424 Verneuil-sur-Avre (França) |
| Causa de mort | setge de Verneuil, mort en combat |
| Sepultura | Abadia de Fontfreda |
| Jutge d'Arborea | |
| 1407 – 1420 | |
| Vescomte de Narbona | |
| 1397 – 1424 ← Guillem I de Narbona – Guillem III de Narbona → | |
| Activitat | |
| Ocupació | feudatari, monarca |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra dels Cent Anys Guerra sardo-catalana |
| Altres | |
| Títol | Vescomte de Narbona Jutge d'Arborea |
| Família | Casa de Lara |
| Cònjuge | Margarita d'Armagnac |
| Fills | cap valor |
| Pares | Guillem I de Narbona i Guerine of Beaufort |
| Germans | Guillem III de Narbona |
 | |
Guillem d'Arborea (Guillem II de Narbona, també anomenat Guillem III de Narbona si es comptabilitza com a comte de Narbona Guillem, fill de Bernat de Septimània) fou net de Beatriu d'Arborea (germana de Leonor d'Arborea) i del vescomte Aimeric VI de Narbona.
A la mort del seu parent llunyà Marià V d'Arborea fou proclamat com a jutge d'Arborea en ser besnet de Marià IV.[1] Estant absent el vescomte fou designat regent Lleonard Cubell. El 1407 el domini català sobre Sardenya s'havia vist reduït només a les ciutats de Càller, l'Alguer i Longosardo.[1] Els catalans van enviar un fort exèrcit sota el comandament de Pere de Torrelles i amb la presència de l'hereu al tron Martí el Jove. El 1408 va arribar a l'illa Guillem. El 1409 una flota genovesa que portava ajuda als sards fou eliminada, i el 30 de juny del mateix any es va lliurar la batalla de Sanluri, decisiva entre els dos exèrcits: Els catalans van obtenir una victòria total.[1] Però un imprevist va impedir als catalans culminar l'operació amb la conquesta de la vila d'Esglésies: la mort del jove príncep hereu Martí.
Guillem va passar a França i va deixar la regència a Lleonard Cubell. La pau es va signar el 29 de març de 1410 per la qual s'abolia el Jutjat d'Arborea, a canvi es crearen un parell de feus substitutoris que abraçaven la major part de l'antic jutjat: el marquesat d'Oristany i el comtat del Goceà que regiria Lleonard Cubell i després els seus fills.
Guillem va tornar de França amb el fill natural de Brancaleone Doria, Nicolau Dòria, i va intentar la revenja. Es va apoderar de Sàsser i va atacar Santa Teresa de Gallura (Longosardo) que finalment va ocupar. Va intentar llavors conquerir l'Alguer, però fou rebutjat. Desmoralitzat va pensar treure profit del feu que donava per irremeiablement perdut, i finalment va oferir la venda dels drets al rei Alfons el Magnànim per 100.000 florins, transacció realitzada el 1420.[1] Des de llavors els catalans-aragonesos i successors van dominar l'illa.
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 55