Back Gips Afrikaans Cheso (mineral) AN جص Arabic Yelsu AST Gips (mineral) Azerbaijani Гипс Bashkir Гіпс Byelorussian Гіпс BE-X-OLD Гипс Bulgarian Gipsum BJN
 Guix | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CaSO₄·2H₂O |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.CD.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.CD.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/C.16 |
| Dana | 29.6.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristalls tabulars o prismàtics. Sol ser el mineral base de les roses del desert |
| Estructura cristal·lina | a = 5,679(5) Å, b = 15,202(14) Å, c = 6,522(6) Å, β = 118.43° |
| Massa molar | 172,2 Da |
| Color | incolor, blanc, groguenc, vermell, o fins i tot negre a causa de les seves impureses; incolor en llum transmesa (làmina prima) |
| Macles | en puntes de fletxa (també coneguda com a cua d'oreneta) en {100} i llança. |
| Exfoliació | Perfecta en {010}, micàcia en algunes mostres; en {100} observable |
| Fractura | desagregable, concoidal |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa | 2 (espècie mineral de referència); pot decréixer fins a 1,5 depenent de la direcció (propietat anisotròpica) |
| Lluïssor | nacrada (a causa de l'exfoliació perfecta), vítria, subvítria i setinada en agregats fibrosos; també sedosa i terrosa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcida i opaca, depenent de la cristal·linitat i les impureses |
| Densitat | 2,312 - 2,322 g/cm³ (mesurada); 2,308 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,519 - 1,521 nβ = 1,522 - 1,523 nγ = 1,529 - 1,530 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Pleocroisme | incolor |
| Angle 2V | mesurat: 58°, calculat: 58° a 68° |
| Fluorescència | fluorescent i fosforescent. Taronja-groc tant en ona curta com en ona llarga |
| Punt de fusió | 325 i 262 |
| Solubilitat | soluble en aigua i en HCl |
| Impureses comunes | de vegades en fibres |
| Altres característiques | de tenacitat fràgil, baixa conductivitat tèrmica |
| Varietats més comunes | |
| Alabastre | Varietat de gra fi i massiva |
| Ordita | Forma pseudomorfs generalment |
| Guix Satin Spar | Varietat fibrosa |
| Selenita | Nom utilitzat històricament per a definir varietats transparents |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Gp |
| Referències | [1][2][3] |
El guix (també conegut com algeps o ges) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO₄·2H₂O), que cristal·litza en el sistema monoclínic. És un material petri que transformat industrialment s'anomena sulfat de calci hemihidratat (CaSO₄·½H₂O). Les seves propietats es van descobrir fa més de cinc mil anys a l'antic Egipte.[4]
És el mineral sulfat més comú a la superfície de la Terra. És un mineral típicament blanc o transparent que sol formar cristalls tabulars o lenticulars, però també prismàtics, i també de manera massiva. Les varietats més conegudes són l'alabastre, que cristal·litza en forma de cristalls nítids; i la selenita, que es troba formant fibres paral·leles.[5]
En estat natural, el guix conté un 79,07% de sulfat de calci anhídrid i un 20,93% d'aigua i quan es troba en grans quantitats és considerat també una roca sedimentària. És incolor o blanquinós, però a causa de les impureses també es pot presentar amb tons de gris, marró, groc, vermell, etc. Acostuma a ser transparent, amb lluïssor vítria o setinada, s'exfolia en escates fines i flexibles però no pas elàstiques, és tou, pot ser ratllat per l'ungla.
- ↑ «Gypsum» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 març 2013].
- ↑ «Gypsum Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 4 març 2013].
- ↑ «Gypsum Mineral Data» (en anglès). rruff. [Consulta: 4 març 2013].
- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.202. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ «Gypsum» (en anglès). Enciclopèdia Britànica. [Consulta: 16 febrer 2019].