Gustav Mahler

Gustav Mahler

Gustav Mahler fotografiat el 1907, cap el final de la seva etapa com a director de l'Òpera Estatal de Viena, Vienna Hofoper. (1907)
Biografia
Naixement	7 juliol 1860 Kaliště (Imperi Austríac)
Mort	18 maig 1911 (50 anys) Viena (Imperi austrohongarès)
Causa de mort	endocarditis sèpsia
Sepultura	cementiri de Grinzing
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat de Viena Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena
Activitat
Lloc de treball	Olomouc
Ocupació	director d'orquestra, compositor, compositor clàssic
Gènere	Música clàssica, simfonia i música de cambra
Alumnes	Anna Bahr-Mildenburg i Klaus Pringsheim
Obra
Obres destacables (1889) Simfonia núm. 1 (1895) Simfonia núm. 2 (1904) Simfonia núm. 5 (1907) Simfonia núm. 8
Trajectòria
1860 Neix el 7 de juliol a Kalischt, Bohèmia. 1866 Comença els estudis musicals amb Viktroin 1870 Primer recital de piano 1871 El seu pare l'envia a Praga 1875 Ingressa en el Conservatori de Viena 1880 Comença a consagrar la major part del seu temps a la direcció d'orquestra (l'estiu el dedica a la composició). 1885 Director a Praga 1886 Director a Leipzig 1888 Director de l'Òpera de Budapest. Els seus Lieder eines fahrenden Gesellen són rebuts amb fredor. 1891 Fins al 1895 director de l'Òpera d'Hamburg. 1897 Director de l'Òpera de Viena fins al 1907. 1898 Director de la Filharmònica de Viena fins al 1901. 1902 Es casa amb Alma Schindler. 1906 Gira pels Estats Units fins al 1910. 1908 Fins al 1910 dirigeix regularment en el Metropolitan de Nova York. 1910 Concerts a París, Roma, Colònia i Múnic. Crisi matrimonial. 1911 Últim concert, el 21 de febrer a Nova York. Mor a Viena el 18 de maig[1]
Família
Cònjuge	Alma Mahler (1902–1911)
Fills	Anna Mahler, Maria Anna Mahler
Pares	Bernhard Mahler   i Marie Herrmann
Signatura
Lloc web	gustav-mahler.org

Gustav Mahler (pronunciació en alemany: /ˌg̊ʊstaf o ˌg̊ʊstɑf ˈmɑːlɐ/^[2]) (Kaliště, 7 de juliol de 1860 – Viena, 18 de maig de 1911) fou un compositor, director d'orquestra i pianista austro-bohemi, considerat un dels compositors més importants del postromanticisme i un dels principals directors de la seva generació.

Com a compositor va actuar com a pont entre la tradició austro-alemanya del segle xix i el modernisme de principis del segle xx. Mentre que en vida el seu estatus de director era establert fora de dubte, la seva pròpia música va guanyar gran popularitat només després de períodes de relativa negligència que incloïa la prohibició de la seva representació a gran part d'Europa durant l'època nazi. Després de 1945, les seves composicions van ser redescobertes per una nova generació d'oients; Mahler es va convertir en un dels més freqüentats i enregistrats de tots els compositors, posició que ha mantingut fins al segle xxi. El 2016, una enquesta de la BBC Music Magazine a 151 directors va classificar tres de les seves simfonies en les deu primeres simfonies de tots els temps.^[3]

Nascut a Bohèmia (llavors part de l'Imperi austríac) de pares jueus de circumstàncies humils, Mahler de parla alemanya va mostrar els seus dots musicals a una edat primerenca. Després de graduar-se al Conservatori de Viena el 1878, va aconseguir un seguit de càrrecs de gran importància en els teatres d'òpera d'Europa, culminant en el seu nomenament el 1897 com a director de l'Òpera de l'Estat de Viena (Hofoper). Durant aquests deu anys a Viena, Mahler, que s'havia convertit al catolicisme per aconseguir el càrrec, va experimentar una oposició i hostilitat regulars de la premsa antisemita. No obstant això, les seves innovadores produccions i la seva insistència en els estàndards de rendiment més elevats van assegurar la reputació de ser un dels més grans directors d'òpera, especialment de Wagner, Mozart i Txaikovski. A la fi de la seva vida va ser breument director de la Metropolitan Opera de Nova York i de la Filharmònica de Nova York.

L'obra de Mahler és relativament limitada. Va compondre deu simfonies i diversos cicles de lieder, entre els quals cal destacar Das Lied von der Erde (El cant de la terra). Durant la major part de la seva vida la composició era necessàriament una activitat a temps parcial mentre es guanyava la vida com a director d'orquestra. A part dels primers treballs, com ara un moviment d'un quartet de piano compost quan era estudiant a Viena, les obres de Mahler són generalment dissenyades per a grans forces orquestrals, cors simfònics i solistes operístics. Aquestes obres eren freqüentment controvertides quan es van presentar per primera vegada, i diverses van tardar a rebre l'aprovació crítica i popular; les excepcions van incloure la segona i tercera simfonia, i l'estrena triomfal de la seva vuitena simfonia el 1910. Dmitri Xostakóvitx, Benjamin Britten, Leonard Bernstein i Peter Maxwell Davies són entre els compositors del segle xx més influenciats per Mahler. L'Institut Internacional Gustav Mahler es va establir el 1955 per honrar la vida i l'obra del compositor.