Hammurabi

No s'ha de confondre amb Hammu-Rabi.

Hammurabi

Biografia
Naixement	c. 1810 aC Babilònia
Mort	c. 1750 aC (59/60 anys) Babilònia
6è Rei de Babilònia 1792 aC – 1750 aC ← Sin-Muballit – Samsuiluna →
Dades personals
Religió	Religió babilònica
Activitat
Ocupació	rei, monarca, líder
Obra
Obres destacables (1752 aC) Estela d'Hammurabi
Altres
Títol	Rei
Família	Imperi paleobabilònic
Fills	Samsuiluna
Pare	Sin-Muballit

Hammurabi (en amorrita Ammurapi, 'el Pare que cura') va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, que va regnar entre 1792-1750 aC, segons la cronologia mitjana, o entre 1728-1686 a.n.e., segons la cronologia curta. És famós per haver estat el principal monarca de l'anomenat Imperi Paleobabilònic i per haver elaborat el codi de lleis que porta el seu nom. És un dels reculls legals més antics que es conserven. En aquesta obra es poden llegir més de dues-centes normes per regir la vida quotidiana de Mesopotàmia i dels afers de govern i va ser un model per als juristes posteriors. El codi està escrit en accadi, en una estela que al segle XII aC va constituir el botí de guerra dels elamites i va ser portada a Susa on es va trobar el 1901. Auvi és al Museu del Louvre. A diferència dels codis legals sumeris anteriors, com el Codi d'Ur-Nammu, que s'havia centrat a compensar la víctima del crim, la Llei d'Hammurabi va ser un dels primers codis que va posar més èmfasi en el càstig físic de l'autor. Prescrivia penes específiques per a cada delicte i es troba entre els primers codis a establir la presumpció d'innocència. Tenien la intenció de limitar el que es permetia fer una persona perjudicada com a retribució. El Codi d'Hamurabi i la Llei de Moisès a la Torà contenen nombroses similituds.

Hammurabi va ser vist per molts com un déu durant la seva pròpia vida. Després de la seva mort, Hammurabi va ser venerat com un gran conqueridor que va difondre la civilització i va obligar a tots els pobles a prestar reverència a Marduk, el déu nacional dels babilonis. Més tard, els seus èxits militars es van deixar de destacar i el seu paper com a legislador ideal es va convertir en l'aspecte principal del seu llegat. Per als mesopotàmics posteriors, el regnat d'Hammurabi es va convertir en el marc de referència per a tots els esdeveniments ocorreguts en el passat llunyà. Fins i tot després de l'ensorrament de l'Imperi que va construir, encara era venerat com un governant model, i molts reis del Pròxim Orient el van reclamar com a avantpassat. Hammurabi va ser redescobert pels arqueòlegs a finals del segle xix i des de llavors s'ha vist com una figura important en la història del dret.

Va néixer devers el 1810 aC i va succeir a Sin-Mubal·lit, suposadament el seu pare. Va tenir uns anys pacífics al començament, però cap al 1764 aC es va posar al capdavant d'una coalició amb Elam, Assur (Assíria), els Gutis, Eixnunna i Malgium que el 1763 aC va assetjar i rendir Larsa.^[1] Després es va girar contra els seus aliats i va conquerir la regió del Tigris fins Ekallatum que pertanyia a Assur. El 1759 aC va ocupar Mari i Malgium, i probablement Eixnunna. Va entrar en guerra amb Assíria que en general va resultar victoriosa per a Hammurabi, i potser el 1750 aC, quan Hammurabi va morir, controlava com a vassalls els estats següents: Èridu, Ur, Lagaix, Girsu, Zabalam, Larsa, Uruk, Adab, Isin, Nippur, Keshi, Dilbat, Borsippa, Kix, Malgium, Maskham-shapir, Kutha, Sippar, Eixnunna, Mari, Tittul, Assur i Nínive (a part dels estats menors).

Com a llegats del seu regnat estén les millores en el sistema d'irrigació.