| ||||
| Tipus | dàrsena  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Port de Gant | |||
| Classificació CEMT | VI | |||
| Localització | ||||
| País | Bèlgica | |||
| Localització | Braç Napoleó De Pauw | |||
| Localització | Canal Gant-Terneuzen | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Resclosa | 1 | |||
| Dimensió | 1,633 ( ) km | |||
| Activitat | ||||
| Construcció | 1828 | |||
L'Handelsdok (traducció: Moll del comerç), és una via navegable de Bèlgica curta d'1,625 km de la classe VI que enllaça el Braç Napoleó De Pauw amb el canal Gant-Terneuzen.[1]
És la primera de les dàrsenes modernes que es van construir al marge del centre històric de Gant, quan el port a poc a poc va deixar el centre històric quan els molls massa petits als marges del Leie i de l'Escalda a l'interior van començar atènyer els límits de capacitat. Es va excavar el 1828[2][3] aprofitant els fossats obsolets de les fortificacions segons el mètode Vauban.
Des d'aleshores el trànsit fluvial i les activitats portuàries van moure's cada vegada més al nord. L'excavació del canal Ringvaart des de 1948 i acabat el1970 va permetre de desviar tota la navegació. Als anys seixanta del segle passat al centre l'ajuntament va començar a colgar o cobrir parts dels rius per a fer aparcaments i carreteres a l'estil dels golden sixties en pensar que el ferrocarril i els canals eren una cosa del passat. La contaminació creixent i la pol·lució olfactiua van contribuir a la voluntat de colgar-los. L'aigua negra no era gaire atractiua. Des dels anys noranta, la mentalitat va canviar, la pol·lució va minvar i a poc a poc la ciutat comença recuperant els braços fluvials enterrats.
Després de la construcció del nou port interior a l'inici del segle xx, més accessible i més al nord de la ciutat, L'Handelsdok va perdre al seu torn la seva importància econòmica i el barri va degradar-se fins a un estat de decrepitud total. Avui, l'ajuntament prepara un projecte de renovació per fer-ne un barri distingit aprofitant el front d'aigua com principal trumfo.
A l'inici del segle xix, es van construir tot arreu el país molls nous amb el mateix nom Handelsdok, com, per exemple, a Bruges i Oostende.
- ↑ Office, United States Hydrographic. Publications ... (en anglès). U.S. Government Printing Office, 1961, p. 193.
- ↑ Haeghen, Ferdinand van der. Supplément. 1867 (en francès). E. Vanderhaeghen, 1867, p. 256.
- ↑ Werken uitgegeven door de Faculteit van de Letteren en Wijsbegeerte (en neerlandès). Rijksuniversiteit te Gent, 1951, p. 111,122.