Back Henry Kissinger Afrikaans هنري كيسنجر Arabic هنرى كسينجر ARZ Henry Kissinger AST Гьенри Киссинджер AV Henri Kissincer Azerbaijani هئنری کیسینجر AZB Генры Кісінджэр Byelorussian Гэнры Кісынджэр BE-X-OLD Хенри Кисинджър Bulgarian
Henry Alfred Kissinger (kɪsᵻndər;[1] alemany: [ˈkɪsɪŋɐ]; nascut Heinz Alfred Kissinger, Fürth, Alemanya, 27 de maig de 1923 - Kent, 29 de novembre de 2023) fou un diplomàtic, teòric polític, consultor geopolític i polític estatunidenc d'origen alemany, que va tenir una gran influència en la política internacional dels Estats Units d'Amèrica (EUA) sobre els altres països i nacions. Va exercir com a Secretari d'Estat i conseller de Seguretat Nacional en les administracions presidencials de Richard Nixon i Gerald Ford, exercint aquest paper preponderant en la política exterior dels EUA entre 1969 i 1977,[2][3][4] Per les seves negociacions d'un alto el foc al Vietnam, Kissinger va rebre el 1973 Premi Nobel de la Pau, juntament amb Lê Ðức Thọ, en circumstàncies controvertides.[5]
Kissinger va ser un refugiat jueu que va fugir de l'Alemanya nazi amb la seva família el 1938. En arribar als EUA, va destacar acadèmicament i es va graduar a la Universitat Harvard el 1950, on va estudiar amb William Yandell Elliott. Va obtenir el seu màster i doctorat a la Universitat Harvard el 1951 i el 1954, respectivament.
Practicant de la Realpolitik,[6] Kissinger va tenir un paper destacat en la política exterior dels Estats Units entre 1969 i 1977, va ser pioner en la política de distensió amb la Unió Soviètica, orquestrant una obertura de relacions amb la República Popular de la Xina, involucrant-se en el que es va conèixer com a «diplomàcia de llançadora» a l'Orient Mitjà per posar fi a la Guerra del Yom Kippur, i negociant els Acords de Pau de París, que van posar fi a la participació estatunidenca a la Guerra del Vietnam. Tot i així, la controvèrsia ha persistit sobre la seva figura, tant pels bombardeig de Cambodja durant la Guerra del Vietnam, com a causa de la intervenció de la CIA en diversos cops d'estat succeïts a Llatinoamèrica durant la dècada del 1970, com en el cop d'estat de l'11 de setembre de 1973 a Xile, o la «llum verda» a la junta militar argentina, així com per l'abast de l'Operació Còndor.[7][8][9][10] i el suport dels EUA al Pakistan durant la guerra d'alliberament de Bangladesh malgrat el genocidi perpetrat pel Pakistan.[11] Tot això ha va ocasionar que hi hagués nombroses iniciatives que perseguien aconseguir el seu processament davant les instàncies judicials internacionals, així com la retirada del seu Premi Nobel.
Després de deixar el govern, va formar la Kissinger Associates, una empresa internacional de consultoria geopolítica i va ser accionista i cofundador de la Kissinger & McLarty Associates, així com membre de les juntes directives i assessor de les empreses The Hollinger Group i Gulfstream Aerospace. A més va ser rector de la Universitat de Georgetown i va servir a Indonèsia com a assessor general del govern. Kissinger va escriure més d'una dotzena de llibres sobre història diplomàtica i relacions internacionals. El 2001, Kissinger va ser cridat pel gabinet de George W. Bush per liderar un comitè de crisi internacional a causa dels atemptats de l'11 de setembre de 2001, tot i que Kissinger es va retirar poc després.
Kissinger va continuar essent una figura polèmica i polaritzadora de la política estatunidenca, venerada per alguns com a secretari d'estat eficaç[12] i condemnada per altres per suposadament tolerar o donar suport als crims de guerra comesos per estats-nació aliats durant el seu mandat.[6][13][14] Kissinger també va rebre crítiques per ser un dels membres fundadors del polèmic i encara actiu Grup Bilderberg, entitat no governamental que reuneix diverses de les persones més poderoses i influents del món, incloent monarques, aristòcrates, polítics, empresaris i magnats.[15] Una enquesta de 2015 als principals estudiosos de relacions internacionals, realitzada pel College of William and Mary, va classificar Kissinger com el secretari d'estat dels Estats Units més eficaç durant els 50 anys fins al 2015.[12] Com a centenari, Kissinger va ser l'últim membre supervivent del gabinet Nixon.
- ↑ «Kissinger – Definition from the Merriam-Webster Online Dictionary». A: [Consulta: 23 octubre 2009].
- ↑ «Henry Kissinger». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1973». Arxivat de l'original el 26 octubre 2019. [Consulta: 4 febrer 2019].
- ↑ «Henry Kissinger | Biography, Accomplishments, Books, & Facts | Britannica» (en anglès). [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesFeldman16 - ↑ 6,0 6,1 «Henry Kissinger: Realpolitik and Kurdish Genocide». The Kurdistan Tribune, 24-03-2013 [Consulta: 1r març 2019].
- ↑ «see The Pinochet File».
- ↑ Cited in Richard R. Fagen, "The United States and Chile: Roots and Branches", Foreign Affairs, enero de 1975.
- ↑ Pike, John. «Allende's Leftist Regime». Federation of American Scientists. [Consulta: 20 novembre 2006].
- ↑ «Página/12 :: El mundo :: Premio consuelo».
- ↑ Bass, Gary «Blood Meridian». The Economist, 21-09-2013 [Consulta: 13 febrer 2016].
- ↑ 12,0 12,1 «The Best International Relations Schools in the World». Foreign Policy, 03-02-2015 [Consulta: 8 agost 2015].
- ↑ «Protesters Heckle Kissinger, Denounce Him for 'War Crimes'», 30-01-2015. Arxivat de l'original el 22 desembre 2015. [Consulta: 14 desembre 2015].
- ↑ Nevius, James «Does Hillary Clinton see that invoking Henry Kissinger harms her campaign?». The Guardian, 13-02-2016 [Consulta: 23 octubre 2016]. «many consider Kissinger a war criminal, most famously Christopher Hitchens, who, in a lengthy two-part article for Harper's in 2001 (later expanded into the book and documentary, The Trial of Henry Kissinger), laid out his case that Kissinger should be brought up on charges 'for war crimes, for crimes against humanity, and for offenses against common or customary or international law, including conspiracy to commit murder, kidnap, and torture'.»
- ↑ http://www.elmundo.es/elmundo/2011/06/15/internacional/1308118564.html El criminal de guerra con suerte] No sólo no ha pagado por sus crímenes, sino que sigue recogiendo los beneficios de su "experimentada carrera diplomática". Su consultoría, Kissinger Associates, genera millones de dólares de beneficios aconsejando a grandes multinacionales y gobiernos sobre cómo operar en el extranjero. David Jiménez en El Mundo (España), 16/06/2011