Back Herakleitos Afrikaans Heraklit ALS Heraclito AN هرقليطس Arabic هيراكليتوس ARZ Heráclito AST Efesli Heraklit Azerbaijani Heraklėts BAT-SMG Геракліт Byelorussian Геракліт BE-X-OLD
  | |
| Nom original | (grc) Ἡράκλειτος ὁ Ἐφέσιος |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 535 aC Efes (antiga Grècia) |
| Mort | c. dècada del 470 aC (64/74 anys) Efes (antiga Grècia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Edema ) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | filòsof, escriptor, físic |
| Interessat en | Metafísica, llenguatge i política |
| Idea | foc com a substància primera, unió dels contraris, Mobilisme, etern retorn |
| Moviment | Filosofia presocràtica, Filosofia antiga, filosofia occidental i Escola jònica |
| Alumnes | Empèdocles |
| Influències | |
| Influències en | |
   | |
Heraclit (o bé Heràclit[a]; en grec antic: Ἡράκλειτος, Herákleitos. Efes, 544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, que aleshores formava part de l'Imperi Persa. Exerceix una àmplia influència en la filosofia occidental antiga i moderna, fins i tot a través de les obres de Plató, Aristòtil, Hegel i Heidegger .
Poc se sap de la vida d'Heràclit. Va escriure una única obra, de la qual només han sobreviscut fragments, catalogada amb el filòsof número 22 en el sistema de numeració Diels-Kranz. La seva filosofia paradoxal, caracteritzada pel joc de paraules i els epigrames críptics i oraculars li van valer el nom "del fosc" des de l'antiguitat. Se'l considerava arrogant i deprimit, un misantrop subjecte a la malenconia. En conseqüència, es va popularitzar com "el filòsof que plora" en contrast amb l'antic filòsof Demòcrit, que era conegut com "el filòsof que riu".
Les idees centrals de la filosofia d'Heràclit són la unitat dels contraris i el concepte de canvi. També va veure harmonia i justícia en la lluita. Va veure el món com un canvi constant, que sempre "esdevenia" però mai "era". Ho va expressar en dites com "Tot flueix " (grec: πάντα ρει, panta rhei) i "Cap home mai trepitja el mateix riu dues vegades". Aquest aspecte canviant de la seva filosofia contrasta amb el de l'antic filòsof Parmènides, que creia en l'«ésser» i en la naturalesa estàtica de la realitat.
Heràclit creia que el foc era l'arche, la matèria fonamental del món. En triar un arche, Heràclit va seguir els milesians abans que ell: Tales amb l'aigua, Anaximandre amb l'apeiron (lit. il·limitat o infinit), i Anaxímenes amb l'aire. Heràclit també va pensar que el logos (lit. paraula, discurs o raó) donava estructura al món.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.