Hermes Ingenui, còpia romana de l'original grec del segle v aC, Museus Vaticans. | |
Tipus | déu olímpic |
---|---|
Context | |
Present a l'obra | Ilíada, Odissea, Prometeu encadenat i Hades |
Mitologia | Religió a l'antiga Grècia i mitologia grega |
Dades | |
Gènere | masculí |
Ocupació | missatger |
Família | |
Parella | Afrodita, Quíone, Acacalis, Alcidamea (en) , Chthonophyle (en) , Eupolemeia (en) , Eritea, Herse, Isse (en) , Dryope (en) , Penelope (en) , Philonis (en) , Creüsa, Cleobule (en) i Iphthime (en) |
Cònjuge | Merope, Afrodita, Driope, Peito |
Mare | Maia |
Pare | Zeus |
Fills | Pan, Hermafrodit, Tique, Abderos, Autòlic i Angelia |
Parents | Colè |
Altres | |
Part de | divinitat olímpica |
Domini | Missatger dels déus, déu del comerç, dels lladres, dels viatgers, dels esports, dels atletes, dels creuaments de fronteres, del peix, guia de l'inframon |
Símbol | El caduceu, la talaria, la tortuga, la lira, el gall i la serp |
Equivalent | Mercuri |
En la mitologia grega, Hermes (grec antic: Ἑρμῆς, Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders. Era fill de Zeus i de la plèiade Maia i pare d'Eudor. A la mitologia romana s'anomenava Mercuri. A l'himne homèric és invocat "de multiforme enginy (en grec polytropos), d'astuts pensaments, lladre, lladre de bous, amo dels somnis, espia nocturn, guardià de les portes."[1]
Hermes Trismegist, filòsof grec, comparant les religions grega i egípcia, identificava el déu Hermes amb l'egipci Thoth. També deia que el coneixement derivava d'Hermes.