Back Hidrosfeer Afrikaans غلاف الأرض المائي Arabic জলমণ্ডল Assamese Hidrósfera AST Hidrosfer Azerbaijani هیدروسفر AZB Гидросфера Bashkir Hidrospera BCL Гідрасфера Byelorussian Гідрасфэра BE-X-OLD
La hidrosfera (del grec υδρός hydros: aigua i σφαιρα sphaira: esfera)[1][2] descriu dintre de les Ciències de la Terra el sistema material constituït per l'aigua que es troba a la Terra. Tot i que la hidrosfera de la Terra ha existit durant uns 4 bilions d'anys,[3][4] continua canviant en forma. Això és degut a l'expansió oceànica i a la deriva continental, que reorganitzen la terra i els oceans.[5]
La hidrosfera inclou els oceans, mars, rius, llacs, aigua subterrània, el gel i la neu. La Terra és l'únic planeta al nostre Sistema Solar en el qual està present de manera continuada l'aigua líquida, que cobreix aproximadament dues terceres parts de la superfície terrestre, el que representa el 97% del total d'aigua del planeta. L'aigua dolça representa el 3% del total i d'aquesta quantitat aproximadament un 98% està congelada, d'aquí que tinguem accés únicament a un 0,01%, aproximadament, de tota l'aigua del planeta. L'aigua migra d'uns dipòsits a uns altres per processos de canvi d'estat i de transport que en conjunt configuren el cicle hidrològic o cicle de l'aigua.
Aquest cicle és un cicle biogeoquímic en què hi ha una intervenció mínima de reaccions químiques, i l'aigua solament es trasllada d'uns llocs a uns altres o canvia d'estat físic. El cicle de l'aigua emet una gran quantitat d'energia, la qual procedeix de la que aporta la insolació. L'evaporació és deguda a l'escalfament solar i és animada per la circulació atmosfèrica, que renova les masses d'aire i que és al seu torn deguda a diferències de temperatura, igualment dependents de la insolació. Els canvis d'estat de l'aigua requereixen o dissipen molta energia, per l'elevat valor que prenen el calor latent de fusió i la calor latent de vaporització. Així, aquests canvis d'estat contribueixen a l'escalfament o refredament de les masses d'aire, i al transport net de calor des de les latituds tropicals o temperades fins a les fredes i polars, gràcies al qual és més suau, en conjunt, el clima.
La presència de l'aigua en la superfície terrestre és el resultat de la desgasificació del mantell terrestre, que està compost per roques que contenen en dissolució sòlida certa quantitat de substàncies volàtils, de les que l'aigua és la més important. L'aigua del mantell s'escapa a través de processos volcànics i hidrotermals. El mantell recupera gràcies a la subducció una part de l'aigua que perd a través del vulcanisme.
La massa total de la hidrosfera de la Terra és d'unes 1,4 × 1018 tones, que és al voltant del 0,023% de la massa total de la Terra. En qualsevol moment, al voltant de 2 × 1013 tones d'aquesta aigua es troba en forma de vapor d'aigua a l'atmosfera terrestre (a efectes pràctics, 1 metre cúbic d'aigua pesa una tona). Aproximadament, el 71% de la superfície de la Terra, una àrea d'uns 361 milions de kilòmetres quadrats, està cobert per l'oceà. La salinitat mitjana dels oceans de la Terra és d'uns 35 grams de sal per kilogram d'aigua de mar (3,5%).[6]
- ↑ ὕδωρ, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, al Perseus
- ↑ σφαῖρα, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, al Perseus
- ↑ Encyclopædia Britannica, 'Hydrosphere': https://www.britannica.com/science/hydrosphere/Origin-and-evolution-of-the-hydrosphere
- ↑ Albarède, Francis; Blichert-Toft, Janne «The split fate of the early Earth, Mars, Venus, and Moon». Comptes Rendus Geoscience, 339, 14–15, novembre 2007, pàg. 917–927. Bibcode: 2007CRGeo.339..917A. DOI: 10.1016/j.crte.2007.09.006.
- ↑ "Our Changing Planet: an Introduction to Earth System Science and Global Environmental Change." Our Changing Planet: an Introduction to Earth System Science and Global Environmental Change, by Fred T. Mackenzie, 2nd ed., Pearson Education, 2011, pp. 88–91.
- ↑ Kennish, Michael J. Practical handbook of marine science. 3rd. CRC Press, 2001, p. 35. ISBN 0-8493-2391-6.