Hildesheim

Hildesheim

Tipus	Granda vila independenta (oc) , gran ciutat, ciutat de la Lliga Hanseàtica, municipi urbà i capital de districte
Localització
52° 09′ N, 9° 57′ E / 52.15°N,9.95°E / 52.15; 9.95
Estat	Alemanya
Estat federat	Baixa Saxònia
Districte	districte de Hildesheim
Capital de	districte de Hildesheim
Població humana
Població	101.858 (2022) (1.103,67 hab./km²)
Geografia
Superfície	92,29 km²
Altitud	96 m
Limita amb	Harsum Despetal (en) Betheln Nordstemmen Diekholzen Schellerten Bad Salzdetfurth Giesen
Organització política
• Cap de govern	Ingo Meyer (2014–)
Membre de	Niedersächsischer Städtetag Alcaldes per la Pau (2017–)
Identificador descriptiu
Codi postal	31101–31141
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	05121
Altres
Agermanament amb	Angulema (1965–) Al-Minyā (1979–) Weston-super-Mare (1983–) Padang (1988–) Halle (1990–) Guelendjik (1992–) North Somerset (en) (1997–) Pavia (2000–)
Lloc web	stadt-hildesheim.de

Hildesheim és una ciutat, fundada l'any 815 com a seu episcopal, al sud de l'estat federat de Baixa Saxònia (Alemanya) i constitueix una de les vuit localitats més grans de la regió. Fins a l'any 1974 va ser una ciutat independent. Els nuclis urbans més importants propers a Hildesheim són Hannover (a uns 30 km al nord-oest) i Braunschweig (a uns 40 km al nord-est). Així mateix és seu episcopal catòlica (Bisbat de Hildesheim) i ciutat universitària.

Després d'unir-se amb altres localitats properes el 1974, la població de Hildesheim va superar els 100.000 habitants i va aconseguir, d'aquesta manera, ser reconeguda com a ciutat. Els 103.000 habitants que disposa en l'actualitat fan de Hildesheim la menor de les grans ciutats de Baixa Saxònia.

Situada a la vall de l'Innerste, al sud-est de Hannover. Port sobre un ramal del canal de Mittelland. La seva economia es basa en la construcció de maquinària, indústries electròniques, cosmètica, del cautxú i alimentària (sucre).

Posseeix nombrosos edificis medievals, com la Catedral de Santa Maria i l'església de Sant Miquel, ambdues del segle xi i declarades Patrimoni de la Humanitat, l'església romànica de Sant Gotard, del segle xii, i l'ajuntament, del segle xiv.