 Prova de Hillclimb a Suècia (2009) | |
| Esport | motociclisme  |
|---|---|
| Tipus | Fora d'asfalt |
El Hillclimb (mot anglès traduïble per Pujar o escalar un turó) és una disciplina de motociclisme de fora d'asfalt en què el participant s'enfronta a una pujada sense asfaltar de gran dificultat -sovint més del 45% de desnivell- o considerada intransitable. L'objectiu és arribar al cim com més aviat millor (o bé pujar tan amunt com es pugui) sense caure ni descavalcar de la motocicleta.[1][2]
En francès, aquesta mena de competicions es coneixen com a montée impossible. Cal no confondre el Hillclimb amb les pujades de muntanya (anomenades també "Hillclimb" en anglès), que consisteixen en curses d'automobilisme i de motociclisme de velocitat contra-rellotge en carreteres de muntanya.
Aquesta disciplina va néixer als EUA a començament del Segle XX, quan les noves marques de motocicletes (Harley Davidson, Indian, Excelsior) feien servir desafiaments com ara superar fortes pujades per a posar a prova la seva producció. La primera competició coneguda de Hill-Climbing data del 30 de maig de 1903, en què el NYMC (New York Motorcycle Club) n'organitzà una a Riverdale Hill. Aquella fou també una de les proves de motociclisme en general més antigues de què es té constància.
- ↑ Mas Godayol, Josep (Director). «Carreras en cuesta. Siempre más arriba». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 372 (vol. II). ISBN 84-85822-03-X.
- ↑ Patrignani, Roberto; Perelli, Carlo. «Especialidades de los Estados Unidos». A: Motocross y Trial (en castellà). Traducció: Roser Berdagué (Revisió: Emili Lluch "Milillu"). Barcelona: Editorial Teide, Instituto Geográfico De Agostini, 1974, p. 61. ISBN 84-307-8306-7.