Honorat d'Arle

Honorat d'Arle
Honorat de Lerins

Icona amb el sant sobre l'illa de Lerins
Nom original	(fr) Honorat d'Arles
Biografia
Naixement	Honoratus o Honorius 365 Trèveris (Alemanya)
Mort	430 (64/65 anys) Arle (França)
Sepultura	Sant-Genis d'Aliscamps (Arle), Sant Honorat d'Aliscamps (Arle); en 1391, cos traslladat a l'abadia de Lerins; 1788, a la catedral de Notre-Dame-du-Puy (Grasse, Provença)
Arquebisbe arquebisbat d'Ais de Provença
427 – 430 ← Euladius d'Arles (en) – Hilari d'Arle →
Abat abadia de Lerins
408 – 427 – Maximus of Riez (en)  →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic
Període	Imperi Romà
Professors	Caprasi de Lerins
bisbe
sant
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Pelegrinatge	Lerins
Festivitat	16 de gener[1]
Iconografia	Com a bisbe; amb un au fènix; traient aigua d'una roca, d'un cop de bàcul
Patró de	Algaida; invocat contra les sequeres i les inundacions; i Vinalesa; invocat contra les inundacions

Honorat d'Arle - també Honoré, de vegades Honorius, Honortus- (ca. 350 - 429) va ser un bisbe d'Arle, venerat com a sant per catòlics i ortodoxos. Va ser objecte d'especial veneració a la Provença i zones properes, i Arle i Lerins van esdevenir centres de pelegrinatge. Un monjo de Lerins, Raimon Feraud, va compondre cap al 1300 en occità una Vida de Sant Honorat que va tenir una gran difusió i traduccions en altres llengües, com el català o el francès. El seu contingut, però, és fabulós i llegendari.

No se sap del cert on va néixer (diferents fonts esmenten Trèveris, el nord de la Gàl·lia o Pertús, a la Provença). Sembla que pertanyia a una família acomodada, pagana. Convertit al cristianisme, es va retirar, juntament amb el seu germà Venanci, a l'illa de Lerina, davant Canes, per fer-hi vida eremítica, imitant Caprasi de Lerins, que ja hi vivia.

Tots tres van embarcar a Marsella per anar a visitar els sants llocs de Palestina i els monestirs de Síria i Egipte, cap al 368. Venanci morí sobtadament a Methone (Acaia) i Honorat no va continuar el viatge; va tornar per Itàlia, passant per Roma. En arribar a la Provença, i encoratjat pel bisbe Lleonci de Frejus, va tornar a instal·lar-se a l'illa de Lerina, llavors deserta, per tal de viure-hi en solitud fent vida eremítica.

En poc temps, van agrupar-se al voltant seu nombrosos deixebles que volien imitar-lo, entre els quals: Llop de Troyes, Euqueri de Lió o Hilari d'Arle. Llavors, entre 400 i 410, va fundar un monestir, l'Abadia de Lerins, un dels primers monestirs d'Occident, que va assolir gran fama i d'on van sorgir un gran nombre de bisbes i autors eclesiàstics, especialment als segles V i VI.

La fama de santedat d'Honorat va fer que en 426, en haver estat assassinat el bisbe Patrocle d'Arle, ell fos l'elegit per a substituir-lo. Honorat va prendre possessió en un moment que la diòcesi tenia greus conflictes amb els arrians i els maniqueus, que intentaven imposar les seves idees. La gestió d'Honorat va fer que s'hi tornés a l'ortodòxia; mentrestant, continuava dirigint des d'Arle els assumptes del monestir de Lerins.

Va morir als braços del seu deixeble i successor com a bisbe Hilari d'Arle. Les seves obres no s'han conservat, ni la regla que va donar als monjos de Lerins.

• 
  Sant Honorat
• 
  Vitrall amb el sant, a l'esquerra (Arle, Sant Tròfim); a la dreta es veu Sant Genís
• 
  Illa Lerina, avui de Sant Honorat, amb el monestir fundat pel sant
• 
  Església de Sant Honorat dels Aliscamps (Arle)
• 
  Catedral de Grasse
• 
  Relíquies del sant a la catedral de Grasse