Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Façana principal
Nom en la llengua original	(ca) Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Epònim	Pau Gil i Serra i Pau de Tars
Dades
Tipus	Edifici, antic hospital i hospital (en)
Part de	llista d'edificis modernistes de Barcelona i Palau de la Música Catalana i Hospital de Sant Pau de Barcelona
Arquitecte	Lluís Domènech i Montaner Pere Domènech i Roura
Construcció	1905
Característiques
Estil arquitectònic	modernisme català modernisme
Material	maó, ceràmica vidrada i vitrall
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 6,74 ha zona tampó: 23,14 ha
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Baix Guinardó (Barcelonès)
Localització	Sant Antoni Maria Claret, 167-171, Cartagena, 334-372, Mas Casanovas, 70-90 i Sant Quintí, 55-95
41° 24′ 46″ N, 2° 10′ 28″ E / 41.4128°N,2.1744°E / 41.4128; 2.1744
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	1997 (21a Sessió)
Identificador	804-002
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	59-MH-EN
Codi BIC	RI-51-0004278
Id. IPAC	63
Id. Barcelona	2827
Plànol
Lloc web	santpaubarcelona.org

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt arquitectònic modernista de Barcelona, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.

En el seu testament, Pau Gil i Serra, un banquer barceloní establert a París, on va morir solter el 1896, va disposar destinar la meitat de la liquidació de la seva banca a la construcció d'un «nou hospital» a Barcelona amb el nom de Sant Pau, dedicat a assistir pobres i que hauria de ser gestionat per una institució de prestigi reconegut.^[1] Projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, va ser construït en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, que consta de tretze edificis modernistes; i la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, que inclou sis edificis més d'un modernisme moderat, així com altres construccions posteriors. Compta amb els materials i la decoració propis d'un modernisme amb inspiració neogòtica, en destaca la profusió de ceràmica, amb funcions profilàctiques i decoratives, maó vist i escultures que incorporen una àmplia iconografia on es mostra la visió religiosa i historicista de l'autor. Per la gran quantitat d'edificis, la riquesa ornamental i el nivell de conservació, és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catalana.