Back Hu Jintao Afrikaans ሁ ጂንታው Amharic Hu Jintao AN هو جينتاو Arabic هو جينتاو ARZ Hu Jintao AST Hu Jintao Aymara Hu Cintao Azerbaijani Ху Цзиньтао Bashkir Hu Dzintao BAT-SMG
.svg){kind=small}
Hu Jintao (xinès (Xina): 胡锦涛) (Jiangyan District, 21 de desembre de 1942), AFI /huː dʒɪnˈtaʊ/, és un polític xinès que fou President de la República Popular de la Xina entre 2003 i 2013.
Segons la biografia oficial, va néixer a la província d'Anhui i va estudiar Enginyeria Hidràulica a la Universitat Tsinghua de Pequín.
Membre del Partit Comunista Xinès des de la seva època d'estudiant universitari, va ser cap del Partit Comunista Xinès a la província de Guizhou i a la Regió Autònoma del Tibet. El 1992, Deng Xiaobing el va introduir al Comitè Permanent del politburó, màxim òrgan dirigent del país, situant-lo en una posició de privilegi que acabaria portant-lo al càrrec de president.
Tal com s'esperava, Hu va substituir a Jiang Zemin com a líder xinès. El 15 de novembre de 2002 va rellevar a Jiang com a Secretari General del Partit, i el 15 de març de 2003 es va convertir en President de la República Popular. Tot i que molts analistes pensaven que Jiang Zemin continuaria exercint el poder des de l'ombra, Hu Jintao va aconseguir finalment rellevar a Jiang com a cap de les forces armades el setembre de 2004, un fet que confirmava la seva autoritat.[1]
Tot i que molts analistes van voler veure una possible tendència reformista en Hu, altres creuen que la situació de falta de llibertats polítiques a la Xina no va millorar des que va ascendir al poder. També se li ha recriminat la seva política de "mà dura" durant el seu període al Tibet, actitud que li hauria valgut el reconeixement com a líder fort per part dels màxims dirigents xinesos després de la massacre de Tian'anmen.[2]
El seu lideratge va estar estretament lligat al del seu Primer Ministre, Wen Jiabao. Ambdós dirigents pertanyen a l'anomenada "quarta generació" de líders comunistes, que han exercit tota la seva carrera política després de la proclamació de la República Popular. El 2013 es va retirar, cedint el seu lloc a Xi Jinping.[3]
- ↑ Fairbank, John King, 1907-1991,. Histoire de la Chine : des origines à nos jours. ISBN 979-10-210-0222-7.
- ↑ Ramírez Ruiz, Raúl. Historia de China contemporánea : de las guerras del opio a nuestros días. Madrid: Síntesis, D.L. 2018. ISBN 978-84-9171-211-4.
- ↑ Bregolat, Eugenio. La segunda revolución china. 1. ed. Barcelona: Ediciones Destino, 2007. ISBN 84-233-3919-X.