Ignazio Silone

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Ignazio Silone

Biografia
Naixement	1r maig 1900 Pescina (Itàlia)
Mort	22 agost 1978 (78 anys) Ginebra (Suïssa)
Diputat a l'Assemblea Constituent d'Itàlia
Dades personals
Activitat
Camp de treball	Literatura, periodisme i política
Lloc de treball	Roma
Ocupació	Escriptor
Ocupador	Office of Strategic Services
Partit	Partit Socialista Italià
Membre de	Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres
Nom de ploma	Ignazio Silone
Obra
Localització dels arxius	Institut Internacional d'Història Social
Família
Parella	Gabriella Seidenfeld
Premis
(1973)  Premi Gottfried-Keller (1971)  Premi Mundial Cino Del Duca (1969)  Premi Jerusalem
Lloc web	silone.it

Ignazio Silone, pseudònim de Secondino Tranquilli (Pescina, 1900-Ginebra, 1978), és un dels escriptors italians més llegits i traduïts del segle xx.

Nascut al si d'una família de camperols, resta orfe en el terratrèmol de la Marsica (1915). Als 17 anys inicia l'activitat política en les files socialistes i contribueix a fundar el 1921 el Partit Comunista. Sota el feixisme, esdevé un activista clandestí, tant a Itàlia com a l'estranger. El 1930, en l'època de les porgues estalinistes, abandona el partit i passa a estar sota sospita tant dels comunistes com dels feixistes.

L'allunyament del comunisme li fa repensar la seua identitat com a “cristià sense Església i socialista sense partit”. Refugiat a Suïssa, escriu, entre altres, l'assaig L'escola dels dictadors i les novel·les Fontamara o Pa i vi, que li reportaran fama internacional com a escriptor compromès.

El 1944 torna a Itàlia i esdevé diputat socialista en l'Assemblea Constituent de 1946. En la seua fructífera activitat literària dels últims anys destaquen El secret de Luca, Eixida d'emergència, L'aventura d'un pobre cristià i Severina.

Per a Silone, l'esperança és el principal vestigi cristià en un món que ha perdut la fe i ha renegat de la caritat, una virtut de resistència que apareix com el moment religiós de la consciència laica.