Il trovatore

El trobador

Anna Netrebko, Festival de Salzburg 2014
Títol original	Il trovatore
Forma musical	òpera
Compositor	Giuseppe Verdi
Llibretista	Leone Emanuele Bardare i Salvatore Cammarano
Llengua del terme, de l'obra o del nom	italià
Basat en	El trovador d'Antonio García Gutiérrez (Antonio García Gutiérrez )
Creació	1850
Data de publicació	1852
Gènere	òpera
Parts	quatre (indicats com a "parts")
Durada	2,5 hores
Part de	trilogia popular
Format per	Di quella pira (en)
Lloc de la narració	Biscaia i Regne d'Aragó
Època d'ambientació	segle XV
Personatges	Comte de Luna (baríton) Manrico, el seu germà, un trobador (tenor) Azucena, una gitana, la seua mare adoptiva (mezzosoprano) Leonora, enamorada de Manrico i pretesa pel comte de Luna (soprano) Ferrando, oficial del comte de Luna (baix) Ines, amiga de Leonora (soprano) Ruiz, aliat de Manrico (tenor) Un vell gitano (baix) Un missatger (tenor) Amigues de Leonora, monges, lacais del comte, soldats, gitanos (cor)
Estrena
Estrena	19 de gener de 1853
Escenari	Teatro Apollo de Roma,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	20 de maig de 1854 (estrena a Catalunya)

Il trovatore (El trobador) és una òpera en quatre actes de Giuseppe Verdi sobre un llibret italià de Leone Emanuele Bardare i Salvatore Cammarano, basat en l'obra teatral El trobador d'Antonio García Gutiérrez. La seva estrena va ser al Teatro Apollo de Roma el 19 de gener de 1853.

La trama -intricada i novel·lesca- es desenvolupa entre Biscaia i Aragó en el marc de la revolta de Jaume d'Urgell, a les primeries del segle xv, contra Ferran d'Antequera, arran del resultat del Compromís de Casp, celebrat després de la mort sense successió de Martí l'Humà.^[1]