Per a altres significats, vegeu «Montesa Impala». |
Aepyceros melampus | |
---|---|
Impala de cara negra al Zoo de Barcelona | |
Dades | |
Període de gestació | 6,75 mesos |
Longevitat màxima | 25,6 anys |
Període | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 550 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Artiodactyla |
Família | Bovidae |
Gènere | Aepyceros |
Espècie | Aepyceros melampus (Lichtenstein, 1812) |
Nomenclatura | |
Protònim | Antilope melampus |
Distribució | |
Els impales o pal·les[2] (Aepyceros melampus) són una espècie d'antílop africà.[3]
És un antílop de mida mitjana que es troba a l'est i el sud de l'Àfrica. És l'únic membre existent del gènere Aepyceros i de la tribu Aepycerotini i va ser descrit per primera vegada al públic europeu pel zoòleg alemany Martin Lichtenstein l'any 1812. Se'n reconeixen dues subespècies: l'impala comú i l'impala de cara negra, més gran i fosc. L'impala arriba als 70-92 cm i pesa 40-76 kg. Presenta un pelatge marró vermellós i brillant. Les banyes, esveltes i en forma de lira, del mascle mesuren entre 45 i 92 cm.
L'impala és actiu principalment durant el dia i pot ser gregari o territorial, segons el clima i la geografia. Se'n poden observar tres grups socials diferenciats: els mascles territorials, els mascles solters i les femelles. L'impala és conegut pels seus salts característics, que constitueixen una estratègia contra els depredadors. Són brostejadors, així com pasturadors, s'alimenten de monocotiledonis, dicotiledonis, herbes, fruites i beines d'acàcia. Cap al final de l'estació humida, normalment al maig, té lloc el zel anual, de tres setmanes de durada. Els mascles en zel lluiten pel domini i el mascle victoriós festeja la femella en estre. La gestació dura de sis a set mesos, després dels quals neix un únic vedell, que immediatament s'amaga a cobert. El període de lactància dura entre quatre i sis mesos; els mascles joves, obligats a sortir dels grups de femelles, s'uneixen a ramats de solters.
L'impala es troba als boscos i de vegades a l'ecotò entre boscos i sabanes; habita llocs prop de l'aigua. Mentre que l'impala de cara negra es limita al sud-oest d'Angola i el nord-oest de Namíbia, l'impala comú està molt estès per tota la seva distribució i s'ha reintroduït al Gabon i al sud d'Àfrica. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) classifica l'impala com una espècie en risc mínim. Malgrat això, la subespècie de cara negra s'ha classificat com una espècie vulnerable, amb menys de 1.000 individus en estat salvatge el 2008.