Ingmar Bergman

Ingmar Bergman

(1966)
Biografia
Naixement	(sv) Ernst Ingmar Bergman 14 juliol 1918 Parròquia de la Catedral d'Uppsala (Suècia)
Mort	30 juliol 2007 (89 anys) Fårö parish (Suècia) (en)
Sepultura	Fårö begravningsplats (en) 57° 54′ 59″ N, 19° 07′ 58″ E / 57.916411°N,19.13285°E / 57.916411; 19.13285
Religió	Agnosticisme
Formació	Universitat d'Estocolm - art, ciència de la literatura (1937–) Palmgrenska samskolan
Activitat
Camp de treball	Arts escèniques
Lloc de treball	Suècia
Ocupació	director de cinema, productor de cinema, autobiògraf, cineasta, actor, guionista, dramaturg, director de teatre, realitzador
Activitat	1944 -
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Obra
Obres destacables (1962) El setè segell (1966) Persona (1978) Sonata de tardor (1982) Fanny i Alexander
Localització dels arxius	Cinémathèque Française
Família
Cònjuge	Ingrid von Rosen (1971–1995) Käbi Laretei (1959–1969) Gun Bergman (1951–1959) Ellen Bergman (1945–1950) Else Fisher (1943–1945)
Parella	Harriet Andersson Liv Ullmann
Fills	Lena Bergman  () Else Fisher Eva Bergman  () Ellen Bergman Jan Bergman  () Ellen Bergman Mats Bergman  () Ellen Bergman Anna Bergman  () Ellen Bergman Maria von Rosen  () Ingrid von Rosen Daniel Bergman  () Käbi Laretei Linn Ullmann  () Liv Ullmann
Pares	Erik Bergman   i Karin Bergman
Germans	Margareta Bergman Dag Bergman
Premis
(10 gener 1995)  doctorat honoris causa de l'université Lille-III (fr) (1992)  Guldbagge al millor guió, per l'obra Den goda viljan (1991)  Praemium Imperiale (1988)  premi del Cinema Europeu a la trajectòria (1988)  BAFTA honorífic (1984)  Premis César, per l'obra Fanny i Alexander (1983)  Guldbagge a la millor direcció, per l'obra Fanny i Alexander (1976)  Premi Goethe (1970)  Premi Irving G. Thalberg (1965)  Premi Erasmus (1964)  Guldbagge a la millor direcció, per l'obra Tystnaden (1958)  Os d'Or (1958)  Premi a la millor direcció del Festival de Canes, per l'obra Nära livet  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències  FIPRESCI  Premi Sonning
Signatura
Lloc web	ingmarbergman.se

Ingmar Bergman (suec: Ernst Ingmar Bergman) (Parròquia de la Catedral d'Uppsala, 14 de juliol de 1918 - Fårö parish, 30 de juliol de 2007) fou un cineasta suec. És considerat un dels cineastes més importants de la història, per la magnitud de la seva obra i el seu compromís artístic.^[1]

Va dirigir més de seixanta pel·lícules i documentals per a la televisió i el cinema, els guions de les quals també escrivia, i va dirigir unes cent setanta obres de teatre. En la seva companyia d'actors trobem Harriet Andersson, Liv Ullmann, Gunnar Björnstrand, Bibi Andersson, Erland Josephson, Ingrid Thulin i Max von Sydow. Gran part de les seves pel·lícules van ser rodades a Suècia.

Les seves dues passions foren el teatre i el cinema. Per aquesta última, fou reconegut mundialment fins que el 1983 es va retirar de la direcció cinematogràfica amb Fanny i Alexander (quatre premis Oscar^[2]). Des d'aleshores, va col·laborar en guions i sobretot va escriure assajos més o menys autobiogràfics: Imatges o Llanterna màgica, entre d'altres. Els temes en la seva obra són: l'existència de Déu, l'ésser humà i la mort, l'exaltació de la joventut, la dona i el seu rol en la societat o el valor de la senzillesa. També la fe, la traïció, i la bogeria.

Bergman va estar actiu durant més de sis dècades. El 1976, la seva carrera es va veure seriosament amenaçada com a resultat d'una investigació per evasió d'impostos. Indignat, Bergman va suspendre algunes produccions pendents, va tancar els seus estudis, i va marxar a un exili autoimposat a Alemanya durant vuit anys.

L'any 1997, el Festival Internacional de Cinema de Canes, que celebrava el seu 50è aniversari, li va concedir la Palma de les Palmes, una «Palma d'honor» sols atorgada en aquella ocasió, que li van lliurar tots els guardonats fins aleshores amb la Palma d'or que es van poder reunir a Canes.^[3]