La ingravidesa es refereix a un estat en què el pes[1] no és perceptible per a un cos. Això també s'anomena zero-g, tot i que el terme més correcte és “ força zero zero ”. Llavors no pressiona sobre una base: no hi ha contraforça. L'estat de quasi ingravidesa s'anomena microgravitat.
Generalment, un cos està en un estat d'ingravidesa quan la gravetat el pot accelerar sense ser obstaculitzat per una força contrària. Hi ha aquestes condicions en una bona aproximació en caiguda lliure (per exemple en una torre de caiguda), quan no hi ha vol a l'espai o durant un vol parabòlic. La ingravidesa afecta totes les parts del cos accelerat sense obstacles per igual. Per tant, un objecte que és alliberat per un astronauta a la ISS flota lliurement al seu costat a l'espai: la ISS, l'astronauta i l'objecte experimenten pràcticament la mateixa acceleració en el seu camp gravitatori quan "cauen" lliurement al voltant de la Terra.
La ingravidesa completa només seria possible en un camp gravitatori espacial de forma constant que no existeix. Per tant, el cos no està sotmès al mateix efecte gravitatori a totes les seves parts, cosa que es nota en caiguda lliure com a força de marea o microgravitat.
Quan el camp gravitatori no és uniforme, un cos en caiguda lliure experimenta efectes mareals i no està lliure d'estrès. A prop d'un forat negre, aquests efectes de marees poden ser molt forts. En el cas de la Terra, els efectes són menors, sobretot en objectes de dimensions relativament petites (com el cos humà o una nau espacial) i es manté la sensació global d'impondonància en aquests casos. Aquesta condició es coneix com a microgravitat i predomina en les naus espacials en òrbita.