Back المعهد الأوروبي لمعايير الاتصالات Arabic Avropa Telekommunikasiya Standartları İnstitutu Azerbaijani Европейски институт за стандартизация в далекосъобщенията Bulgarian Evropský ústav pro telekomunikační normy Czech European Telecommunications Standards Institute Danish Europäisches Institut für Telekommunikationsnormen German European Telecommunications Standards Institute English Eŭropa Telekomunikada Normiga Instituto Esperanto Instituto Europeo de Normas de Telecomunicaciones Spanish نهاد استانداردهای مخابراتی اروپا Persian
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | ETSI  |
| Tipus | European Standardization Organization (en)  organisme de normalització organització sense ànim de lucre |
| Camp de treball | estandardització |
| Forma jurídica | associació segons la llei francesa de 1901 |
| Història | |
| Creació | 1988 |
| Activitat | |
| Membres | 906 (2023) |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | etsi.org |
 
| |
L'Institut Europeu de Normes de Telecomunicacions és una organització d'estandardització que crea normes relatives als equips i sistemes de telecomunicació. Original centrat en Europa, amb el temps va rebre projecció mundial. Va ser creat el 1988 per la Conferència europea de les administracions de correus i telecomunicacions (CEPT).[1] Està basada al parc tècnic de Sophia Antipolis, al sud de França.
És un dels tres organismes de normalització (amb CEN i el CENELEC) reconeguts per la Unió Europea (UE).[2] L'ETSI produeix normes industrials aplicables a la telecomunicació, incloent-hi ràdio, telefonia mòbil i fixa, tecnologies d'emissió i Internet.
Els estàndards industrials tenen dues funcions majors: d'un costat protegir la població (seguretat, salut i medi ambient) i, d'un altre costat, facilitar els intercanvis comercials per una harmonització. Hi ha normes voluntàries, i altres que tenen caràcter d'obligació legal.[3]
La norma sobre el carregador únic per a tots els mòbils és un exemple com una norma alhora pot fer la vida més fàcil als consumidors, reduir els residus i beneficiar a les empreses.[4]
Certes normes, com per exemple Bluetooth, contenen «patents essencials d'estàndard» el que implica que les empreses que les fan servir len els seus productes, han de comprar una licència al propietari de la patent. El 2020, dels 12.390 estàndards de telecomunicació que contenen patents essencials, només hi havia dues d'una empresa espanyola.[5]
L'ETSI ha tingut gran èxit en estandarditzar el sistema de telefonia mòbil GSM3GPP (per a xarxes UMTS) o TISPAN (per a xarxes fixes i convergència amb Internet).
Les normes són publicades i es poden descarregar de franc. A principi de 2023 n'hi havia gairebé 47.000 incloent-hi normes històriques i obsoletes o noves en via de preparació.[6]
- ↑ JoBS. «Institut Europeu d’Estandardització de les Telecomunicacions». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 2 gener 2023].
- ↑ «La normalisation en Europe – Exigences techniques – Normes harmonisées – Marquage CE» (en francès i més de vint altres llengües europeus, excepte el català). Unió Europea. [Consulta: 2 gener 2023].
- ↑ Hauert, Christophe. Le rôle des normes européennes et internationales dans le façonnage du monde du travail dans le secteur européen des services. (pdf) (en francès). Brussel·les: Confederació Europea de Sindicats, juny 2020, p. 12-13.
- ↑ «Els primers carregadors únics per a mòbils es comercialitzaran al començament de 2011». Consumer. Eroski, 29-12-2010. [Consulta: 2 gener 2023].
- ↑ «Els estàndards tecnològics». La Vanguardia, 14-03-2020.
- ↑ «Search & Browse Standards» (en anglès). [Consulta: 2 gener 2023].