Malaltia objecte | vulvovaginitis candidòtica, muguet oral, coccidioidomicosi, aspergil·losi, leishmaniosi, micosi cutània, candidosi mucocutània crònica, paracoccidioidomicosi, blastomicosi, candidosi, criptococcosi, neutropènia, esporotricosi, histoplasmosi, micosi, tinya, entomoftoramicosi, onicomicosi i allergic bronchopulmonary aspergillosis (en) |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria B3 per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | medicament essencial, azole i medicament |
Codi ATC | J02AC02 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C35H38Cl2N8O4 |
Massa molecular | 704,239307 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 84625-61-6 |
PubChem (SID) | 55283 |
DrugBank | DB01167 |
ChemSpider | 49927 |
UNII | 304NUG5GF4 |
KEGG | D00350 |
ChEBI | 6076 |
ChEMBL | CHEMBL22587 |
AEPQ | 100.123.596 |
L'itraconazole és un medicament antifúngic utilitzat per tractar una sèrie d'infeccions per fongs.[1] Això inclou l'aspergil·losi, blastomicosi, coccidioidomicosi, histoplasmosi i paracoccidioidomicosi.[1] Es pot administrar per via oral o intravenosa.[1]
Els efectes secundaris comuns inclouen nàusees, diarrea, dolor abdominal, erupció cutània i mal de cap.[1] Els efectes secundaris greus poden incloure problemes hepàtics, insuficiència cardíaca, síndrome de Stevens-Johnson i reaccions al·lèrgiques inclosa l'anafilaxi.[1] No està clar si és segur el seu ús durant l'embaràs o la lactància materna.[2] Forma part de la família de medicaments triazòlics.[1] Atura el creixement dels fongs afectant la membrana cel·lular o afectant el seu metabolisme.[1]
L'itraconazole va ser patentat el 1978 i aprovat per a ús mèdic als Estats Units el 1992.[1][3] Està a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[4]
Treballs d'investigació recents suggereixen que l'itraconazole també es podria utilitzar en el tractament del càncer mitjançant la inhibició de la via Hedgehog[5] de manera similar al sonidegib.