Jacques Rivette

Jacques Rivette

(2006)
Biografia
Naixement	(fr) Jacques Pierre Louis Rivette 1r març 1928 Rouen (França)
Mort	29 gener 2016 (87 anys) 6è districte de París (França)
Causa de mort	malaltia d'Alzheimer
Sepultura	cementiri de Montmartre
Redactor en cap
Dades personals
Residència	Rouen
Formació	Lycée Corneille
Activitat
Camp de treball	Pel·lícula, direcció, interpretació i crítica de cinema
Ocupació	director de cinema, director de fotografia, actor de cinema, actor, escriptor de no-ficció, escriptor, crític de cinema, periodista, guionista, realitzador
Activitat	1948 - 2009
Ocupador	Cahiers du cinéma
Moviment	Nouvelle vague
Influències	Fritz Lang, Lewis Carroll, Jacques Becker, William Shakespeare, Henri Langlois, Jean Renoir, Alfred Hitchcock, Jean Cocteau i Honoré de Balzac
Obra
Localització dels arxius	Cinémathèque Française
Família
Cònjuge	Marilù Parolini (–valor desconegut) Véronique Rivette (–2016)
Premis
(1991)  Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles a la millor pel·lícula estrangera, per l'obra La Belle Noiseuse (1969)  Trofeu Sutherland, per l'obra L'Amour fou (1962)  Trofeu Sutherland, per l'obra Paris Belongs to Us (en)  Lleopard d'Honor

Jacques Rivette (Rouen, 1 de març de 1928 - 29 de gener de 2016)^[1] fou un director de cinema francès. Juntament amb Jean-Luc Godard, Rivette fou considerat un dels directors més experimentals i influents de la nouvelle vague. Les seves històries solien desenvolupar-se de maneres poc convencionals, moltes vegades barregen romanç, misteri i comèdia i fins i tot incloïen escenes improvisades. Els seus films també es van destacar per la seva excessiva longitud, com Out 1 de 1971 que dura 13 hores i té una versió reduïda de 4 hores i mitja.

El 1950 es va unir al Cineclub del Barri Llatí de París i va començar a escriure crítiques cinematogràfiques per a la revista Gazette du Cinema. També per a aquesta època va gravar els seus primers curtmetratges, Aux Quatre Coins (1950), Le Quadrille (1950), i Le Divertissment (1952). El 1952 va començar a escriure per a Cahiers du Cinéma al costat d'altres crítics, amb qui protagonitzaria la nouvelle vague: Eric Rohmer, Jean-Luc Godard, François Truffaut i Claude Chabrol.