Jan van Eyck

Jan van Eyck

Estàtues dels germans Van Eyck a Gant
Biografia
Naixement	c. 1390 Principat de Lieja (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	9 juliol 1441 (50/51 anys) Bruges (Països Baixos Borgonyons)
Sepultura	Catedral de Sant Donacià
Pintor de cambra
Dades personals
Nacionalitat	Flamenc
Religió	Església Catòlica
Activitat
Lloc de treball	Bruges Baiona Portalegre Falmouth Plymouth Sandwich Lisboa Arraiolos Lilla Cascais (en) La Haia Sluis-Aardenburg Shoreham
Ocupació	pintor, dibuixant, arquitecte, il·luminador, dibuixant projectista
Ocupador	Joan III de Baviera Felip III de Borgonya
Art	Pintura
Gènere	Retrat pictòric, pintura religiosa, pintura de gènere i retrat
Moviment	Primitius flamencs
Professors	Robert Campin
Influències	Melchior Broederlam
Influències en	Petrus Christus, Gerard David, Hugo van der Goes, Lluís Dalmau
Artistes relacionats	Hubert van Eyck: brothers van Eyck (en)
Mecenes	Felip III el Bo
Obra
Obres destacables L'adoració de l'anyell, El matrimoni Arnolfini, La Mare de Déu del canonge Van der Paele
Família
Cònjuge	Margareta van Eyck
Germans	Hubert van Eyck, Lambert van Eyck i Margaretha van Eyck (en)
Obres destacables
Home amb caperó vermell (1433), considerat un autoretrat.
Signatura

Jan van Eyck (Maaseik, principat de Lieja, ca. 1390 - Bruges, comtat de Flandes, 9 de juliol del 1441) fou un pintor flamenc del gòtic tardà que va treballar a Bruges. És considerat com un dels millors artistes del grup dels primitius flamencs per les seves innovacions en l'art del retrat i del paisatge. Junt amb Robert Campin, que operava a Tournai, se'ls considera les figures claus de l'aparició de l'escola flamenca amb èmfasi en l'observació del món natural.^[1]

L'escriptor contemporani Bartolomeo Fazio va descriure Van Eyck com a litterarum nonnihil doctus ('home de cultura literària'), expert en geometria i «mestre de totes les arts que afegeixen distinció a la pintura», reconeixent la dedicació meticulosa que posava en la creació de les seves obres.^[2] Durant molt de temps va ser considerat el «pare de la pintura a l'oli», ja que l'historiador i crític Giorgio Vasari li va atribuir la invenció d'aquesta tècnica, aspecte que va quedar desmentit durant el segle xix.

És l'autor de nombrosos retrats i peces de tipus religiós entre les quals destaca L'adoració de l'Anyell Místic, un compendi enciclopèdic de la teologia cristiana desplegat en dotze panells que combinen el concepte de «la salvació» que s'inicia amb l'Anunciació, fins a la fi del món amb l'Apocalipsi. Considerada per Albrecht Dürer com «la pintura més preciosa i de major comprensió», conté elements innovadors com la presència per primer cop dels donants, així com de personatges nus de grans dimensions.^[3]