Back Jane Austen Afrikaans ጀይን ኦስትን Amharic Jane Austen AN Iane Austen ANG جاين أوستن Arabic چين اوستين ARZ জেন অষ্টিন Assamese Jane Austen AST Jane Austen AVK Jane Austen Aymara
_hires.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 desembre 1775 Steventon (Anglaterra) |
| Mort | 18 juliol 1817 (41 anys) Winchester (Anglaterra) |
| Causa de mort | malaltia d'Addison |
| Sepultura | catedral de Winchester |
| Religió | Anglicanisme |
| Formació | Reading Abbey Girls' School (1785–1786) Universitat de Bournemouth |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura |
| Lloc de treball | Anglaterra |
| Ocupació | escriptora, escriptora de contes, novel·lista |
| Activitat | 1787 - |
| Gènere | Novel·la sentimental i literatura gòtica |
| Moviment | Literatura realista |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Família | Família i ascendència de Jane Austen |
| Cònjuge | cap valor |
| Pares | George Austen i Cassandra Austen |
| Germans | Edward Austen Knight Francis Austen Cassandra Austen Charles Austen George Austen Henry Austen James Austen |
Signatura  | |
                | |
Jane Austen (Steventon, Hampshire, 16 de desembre de 1775 – Winchester, Hampshire 18 de juliol de 1817) va ser una novel·lista anglesa. Les seves obres, entre les quals cal destacar Orgull i prejudici, Seny i sentiment i Emma, són generalment considerades clàssics de la literatura anglesa. La seva penetrant anàlisi de la societat de l'època, unida al seu magistral ús de la narració indirecta i de la ironia, fan d'Austen una de les més influents i estimades novel·listes del segle xix.[1] Igualment, la seva rebuda va, fins i tot en l'actualitat, més enllà de l'interès acadèmic, sent les seves obres llegides per un públic més ampli.[2]
Va néixer en la rectoria de Steventon (Hampshire). La seva família pertanyia a la burgesia agrària, context del qual no va sortir i en el qual situa totes les seves obres, sempre entorn del matrimoni del seu protagonista. La candidesa de les obres d'Austen, no obstant això, és merament aparent, si bé pot interpretar-se de diverses maneres. Els cercles acadèmics sempre han considerat Austen com una escriptora conservadora, mentre que la crítica feminista més actual apunta que en la seva obra es pot apreciar una novel·lització del pensament de Mary Wollstonecraft sobre l'educació de la dona.
Els seus relats han estat portats al cinema en diverses ocasions, algunes vegades en reproduccions fidels, com és el cas del clàssic Pride and Prejudice de 1940 Robert Z. Leonard i protagonitzada per Greer Garson i Laurence Olivier i altres vegades en adaptacions a l'època actual, com ara per exemple de la pel·lícula Fora d'ona, adaptació del llibre Emma. Altres versions són la de Sentit i sensibilitat, de 1995; Mansfield Park, del 2000 i les d'Orgull i prejudici del 2004 (dirigida per Gurinder Chadha) i del 2005 (dirigida per Joe Wright).
- ↑ Tenenbaum, Tamara. «20 escritoras que tenemos que seguir leyendo», 08-03-2018.
- ↑ “Jane Austen”, Gary Kelly, en Dictionary of Literary Biography, Volume 116: British Romantic Novelists, 1789-1832. Puede encontrarse aquí.