Jean-Luc Godard (1968) |
|
Naixement | 3 desembre 1930 7è districte de París (França) |
---|
Mort | 13 setembre 2022 (91 anys) Rolle (Suïssa)
|
---|
Causa de mort | eutanàsia suïcidi assistit |
---|
Formació | Universitat de París |
---|
Alçada | 1,7 m |
---|
|
Camp de treball | Pel·lícula, cinema, nouvelle vague, direcció, teoria cinematogràfica, crítica de cinema, producció cinematogràfica, cinema i literatura i activitat literària |
---|
Ocupació | director de cinema |
---|
Activitat | 1954 - 2022 |
---|
Ocupador | Cahiers du cinéma |
---|
Membre de | |
---|
Gènere | Nouvelle vague |
---|
Moviment | Nouvelle vague |
---|
Nom de ploma | Hans Lucas |
---|
Representat per | Electronic Arts Intermix |
---|
|
|
21 juny 1997 | documenta X |
12 juny 1987 | documenta 8 |
24 juny 1977 | documenta 6 |
|
|
Obres destacables |
|
Cònjuge | Anne-Marie Miéville (1971–2022), mort del cònjuge Anne Wiazemsky (1967–1970), divorci Anna Karina (1961–1967), divorci |
---|
Pares | Paul Godard i Odile Monod |
---|
Parents | Maximilien Vox, oncle |
---|
|
- (2018) Palma d'Or, per l'obra Le Livre d'image
- (2014) Premi del Jurat del Festival de Canes, per l'obra Adieu au langage
- (2010) Oscar honorífic
- (2007) premi del Cinema Europeu a la trajectòria
- (2002) Praemium Imperiale
- (1998) César d'honor
- (1995) Lleopard d'Honor
- (1995) Premi Theodor W. Adorno
- (1987) Premi Louis Delluc, per l'obra Soigne ta droite
- (1987) César d'honor
- (1983) Lleó d'Or, per l'obra Prénom Carmen
- (1982) Lleó d'Or per la carrera
- (1965) Trofeu Sutherland, per l'obra Pierrot el boig
- (1965) Os d'Or, per l'obra Alphaville, une étrange aventure de Lemmy Caution o Alphaville
- (1962) Lleó d'Argent, per l'obra Viure la seva vida
- (1961) Os de Plata a la contribució artística rellevant, per l'obra Une femme est une femme
- (1960) Os de Plata a la millor direcció, per l'obra Al final de l'escapada
- Os de Plata
|
Signatura |
|
|
Jean-Luc Godard (París, 3 de desembre de 1930 - 13 de setembre de 2022)[1][2] va ser un crític i director de cinema franco-suís. Va cultivar un cinema avantguardista i experimental.[3][4][5][6] És considerat un dels membres més influents de l'anomenada nouvelle vague, que renovà el cinema francès i tingué arreu una gran influència. El seu primer llargmetratge À bout de souffle, obté gran reconeixement en el Festival de Canes de 1959, a pesar de no aconseguir cap premi. El cine de Godard es caracteritza per la seua irreverència i rebel·lia. Va ser un renovador que trencava amb el muntatge considerat clàssic. Col·laborà com a crític primer a Gazette du Cinéma i més tard a Cahiers du Cinéma sota el pseudònim de Hans Lucas. En aquesta publicació coincidí amb els que esdevindrien membres de la nouvelle vague, François Truffaut, Éric Rohmer, Claude Chabrol i Jacques Rivette. Es casà amb l'actriu Anna Karina que protagonitzà diverses de les seves pel·lícules.