Biografia | |
---|---|
Naixement | 28 gener 1674 Montpeller (França) |
Mort | 1r juliol 1735 (61 anys) Madrid |
Activitat | |
Lloc de treball | Lisboa (1729–1730) Madrid (1723–1735) París (1696–1722) |
Ocupació | pintor |
Activitat | 1694 - 1735 |
Gènere | Retrat |
Professors | Antoine Ranc i Jacint Rigau-Ros i Serra |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Marguerite Élisabeth Rigaud |
Jean Ranc (Montpeller, 1674, Madrid, 1735) va ser un pintor francès.[1]
Inicià els seus estudis en el taller del seu pare Antoine Ranc. El 1697 marxà a París i es convertí en deixeble, i posteriorment col·laborador, de Hyacinthe Rigaud. El 1703 ingressà a l'Acadèmia Reial de Pintura i d'Escultura, especialitzant-se en el retrat a partir de 1707. Gràcies a la seva relació amb Rigaud va poder realitzar diversos retrats de la família reial francesa, entre ells a Lluís XV. Ran d'aquest fet i gràcies al seu talent va aconseguir molts encàrrecs de la noblesa i va realitzar obres inspirades en l'antiguitat clàssica.[2]
El 1722 va ser reclamat per Felip V d'Espanya i des de 1725 es convertí en el pintor de cambra de la família reial espanyola; aportà el retrat ampul·lós i artificiós francès a la cort. Moltes de les seves obres destacades quedaren en la col·lecció reial espanyola per a després passar a ser conservades al Museu del Prado.[1]