Jeker

Plantilla:Infotaula indretJeker
Imatge
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaJeker Valley (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial148 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaGeer (Bèlgica), Waremme (Bèlgica), Berloz (Bèlgica), Tongeren (Bèlgica), Oreye (Bèlgica), Crisnée (Bèlgica), Bassenge (Bèlgica), Riemst (Bèlgica) i Maastricht (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLens-Saint-Servais Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final48 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaLimburg (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMaastricht
DesembocaduraMosa Modifica el valor a Wikidata
Map
 50° 39′ 52″ N, 5° 09′ 00″ E / 50.6644°N,5.1499°E / 50.6644; 5.1499
50° 50′ 45″ N, 5° 41′ 47″ E / 50.8457°N,5.6965°E / 50.8457; 5.6965
Afluents
Yerne (en) Tradueix, Ezelsbeek (en) Tradueix, Mule (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca del Mosa Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió54 (longitud) km
TravessaBèlgica
Països Baixos
Superfície de conca hidrogràfica463 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal2,7 m³/s (Kanne) Modifica el valor a Wikidata

El Jeker (en való Djèr o Jaer,[1] en francès Geer) és un riu de 54 km que neix a Lens-Saint-Servais una entitat del municipi de Geer, travessa Waremme, Remicourt, Oreye, Tongeren, Bassenge, creua la frontera belgo-neerlandesa a Kanne, un nucli de Riemst abans de desembocar-se al Mosa a Maastricht. El seu nom prové d'un mot gall "Yakara" que significa aigua clara. L'aiguabarreix del Jeker amb el Mosa ja tenia un valor estratègic per als romans que va mantenir quan Maastricht va esdevenir una ciutat fortificada a l'edat mitjana.

A prop de la font del Jeker a Lens-Saint-Servais

Fins al 1930, el Jeker era molt ric de peix. La contaminació per la indústria del sucre i les aigües residuals va gairebé matar tota la vida. La construcció del canal Albert i la utilització dels aigües del riu per a la indústria del ciment van contribuir a assecar la vall del Jeker. Actualment, s'estudien les possibilitats per a tornar el seu caràcter natural al riu.

  1. Jean Haust, Le dialecte wallon de Liège, tom 2: Dictionnaire Liégeois, Liège, H. Vaillant-Carmanne, 1933, pàgina 225

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by razib.in