Back Jean III. (Armagnac) German Ιωάννης Γ΄ του Αρμανιάκ Greek John III, Count of Armagnac English Juan III de Armagnac Spanish Jean III d'Armagnac French Giovanni III d'Armagnac Italian ジャン3世 (アルマニャック伯) Japanese 장 3세 다르마냐크 백작 Korean Jan III van Armagnac Dutch João III de Armagnac Portuguese
  | |
| Nom original | (fr) Jean III d'Armagnac |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 1359 (Gregorià) |
| Mort | 25 juliol 1391 (Gregorià) (31/32 anys) Alessandria (Itàlia) |
| Sepultura | Catedral Santa Maria d'Aush |
| Activitat | |
| Ocupació | feudatari |
| Altres | |
| Títol | Comte d'Armanyec i Fesensac (1384–1391) Comte de Rodés (1384–1391) Comte de Comenge (1378–1391) |
| Família | Armanyac |
| Cònjuge | Margarida de Comenge (1378–1391) |
| Fills | Joana d'Armagnac, Margarita d'Armagnac |
| Pares | Joan II d'Armanyac i Joana de Périgord |
| Germans | Bernat VII d'Armanyac Beatriu d'Armanyac |
 | |
Joan III (ca. 1359 - Alessandria, 25 de juliol de 1391) va ser comte d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, vescomte de Lomanha i Auvillars, vescomte de Carlat de 1384 a 1391.[1] Era fill de Joan II el Geperut, comte d'Armanyac, de Fesenzac i de Rodés, i de Joana de Périgord.
El 14 de maig de 1378, Joan III es va casar amb Margarida de Comenge (1363 † 1443), comtessa de Comenge (1363-1443). Van tenir dues filles:
- Joana, casada el 1409 amb Guillem Amanieu de Madaillan (1375 † 1414), senyor de Lesparre, de Blasimont, de Rauzan, de Pujols i de Cancon.
- Margarida, casada el 30 de novembre de 1415 amb Guillem II de Narbona o Guillem d'Arborea, antic jutge d'Arborea (fins a 1410) (mort a la batalla de Verneuil, el 14 d'agost de 1424), vescomte de Narbona (1397-1424)
El 1390, va aspirar al regne de Mallorca, però va ser vençut per les tropes de Joan el Caçador rei de Catalunya i Aragó, en una batalla lliurada prop de Navata. Joan III va conduir en endavant les accions militars al Rosselló. El 1391, va haver de marxar a Itàlia per tal d'ajudar a Carles Visconti, senyor de Parma i espòs de la seva germana, Beatriu d'Armanyac, que estava en conflicte amb el seu cosí Joan Galeàs Visconti, duc de Milà. Va aconseguir atreure a la participació en les campanyes a les Grans Companyies i per això va augmentar la seguretat de la població que vivia a França meridional.
Va morir a Alessandria, al Piemont. El va succeir el seu germà Bernat VII d'Armanyac, comte del Charolais.
- ↑ a Carlat, de manera nominal fins al 1388; el seu pare havia comprat el vescomtat a Arnau de Caupena el 1384, però va romandre ocupat pels anglesos fins al 1388 i llavors Joan III el va cedir al seu germà Bernat