Back جوان الأولى، كونتيسة فلاندرز Arabic Xuana de Constantinopla AST Йохана Константинополска Bulgarian Johanna (Flandern) German Ιωάννα της Κωνσταντινούπολης Greek Joan, Countess of Flanders English Juana de Constantinopla Spanish جوآن، کنتس فلاندرز Persian Jeanne de Constantinople French I. Johanna flamand grófnő Hungarian
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1200 (Gregorià) Valenciennes (França) |
| Mort | 5 desembre 1244 (Gregorià) (43/44 anys) Marquette-lez-Lille (França) |
| Sepultura | Marquette-lez-Lille |
List of counts of Flanders (en)  | |
| 1205 – 1244 ← Balduí I de Constantinoble – Margarida II de Flandes → | |
| Count of Hainaut (en) | |
| 1205 – 1244 ← Balduí I de Constantinoble – Margarida II de Flandes → | |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Altres | |
| Títol | Comtessa |
| Família | Casa de Flandes |
| Cònjuge | Ferran de Flandes (1212 (Gregorià)–) Tomàs II de Savoia |
| Pares | Balduí I de Constantinoble i Maria de Xampanya |
| Germans | Margarida II de Flandes |
Joana de Flandes o Joana d'Hainaut o Joana de Constantinoble,[1] (1194 /1200 - abadia del Repos de Notre-Dame de Marquette 5 de desembre de 1244) fou comtessa de Flandes i d'Hainaut de 1205 a 1244. Era la filla gran de l'emperador Balduí I de Constantinoble (que a Flandes era Balduí IX i a Hainaut era Balduí VI) i de Maria de Xampanya (1174-1204).
Havent mort els seus pares a les Croades, fou criada a París sota la tutela del rei Felip II de França, que la va casar amb Ferran de Portugal el 1212. Aquest últim es va girar aviat contra el seu senyor feudal francès, provocant una guerra que va acabar amb la derrota de Bouvines i l'empresonament del jove comte. Joana va governar llavors sola els comtat de Flandes i d'Hainaut. Va haver d'enfrontar la rivalitat amb la seva pròpia germana Margarida, després la sedició als seus comtats dirigida per un impostor que pretenia ser el seu pare. Al final d'aquesta guerra civil, el seu espòs Ferran fou alliberat, però va morir poc després. Es va casar en segones noces amb Tomàs II de Savoia.
La comtessa Joana va tenir una política favorable al desenvolupament econòmic dels seus comtats i va atorgar nombroses cartes de franquícies a les ciutats flamenques. Va tenir un paper important en el desenvolupament dels ordes mendicants dels beguíes, les victorines i les comunitats hospitalàries als seus comtats, sense negligir però els ordres tradicionals. Sota el seu regnat, les fundacions femenines, rares abans, es van multiplicar, transformant el lloc de les dones en la societat i a l'església.
El Perceval o el Conte del Graal (tercera continuació), una de les novel·les del Conte del Graal va ser redactada per a Joana de Constantinoble, igual com la Vida de santa Marta de Wauchier de Denain. La primera novel·la en llengua neerlandesa Van den vos Reynaerde, va ser redactada per un clergue del seu cercle.
Fins al segle xix, Joana de Constantinoble va conservar una imatge molt negativa, fins que fou rehabilitada pels historiadors. Existeix diverses representacions pintades o esculpides de la comtessa a França i a Bèlgica.