Back Антуан Рысо Byelorussian Joseph Antoine Risso German Antoine Risso English Antoine Risso Esperanto Joseph Antoine Risso Spanish Antoine Risso French Antoine Risso Galician Antoine Risso Hungarian Antoine Risso Italian アントワーヌ・リッソ Japanese
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 abril 1777 Niça (França) |
| Mort | 25 agost 1845 (68 anys) Niça (França) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història natural |
| Ocupació | botànic, carcinòleg, ictiòleg, zoòleg, naturalista, entomòleg |
| Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1805–) |
| Obra | |
| Abrev. botànica | Risso |
| Abrev. zoologia | Risso |
 | |
Joseph Antoine Risso (Niça, 8 de març de 1777 - 25 de agost de 1845, ibídem) va ser un naturalista franco-italià que fou membre de nombroses societats científiques internacionals, com les de París, Torí, Londres, Bali o Filadèlfia.
Apassionat per la història natural, va seguir els cursos de Giovanni Battista Balbis (1765 - 1831) i entrà als dotze anys com a aprenent en una farmàcia. L'1 d'octubre de 1792, amb la presa de Niça per les tropes franceses, Antoine, amb 15 anys entrà, en qualitat d'aprenent al Laboratori de Farmàcia Química i Galènica dels empresaris Chartroux. Va treballar durant 7 anys en el curs, i com progressà tant ràpidament Augustin Balmossiere-Chartroux li emet un certificat d'avanç, constatant la seua habilitat, assiduïtat i probitat, que li servirà per obtindre l'examen de Farmàcia el 4 de novembre de 1804.
Va treballar a l'Hospital de Niça, i després va ser cap dels jardiners de l'Escola Central dels Alps Marítims el 1801, i posteriorment serà professor de Botànica al Liceu Imperial, actualment "Liceu Masséna", a l'Escola Preparatòria de Medicina. A més, també s'ocupà del jardí botànic de la ciutat.
Va reemplaçar el seu mestre en Farmàcia, Augustin Balmossiere-Chartroux, sent nomenat administrador de parcs i jardins, i conservador i administrador de tres establiments pel prefecte Dubouchage.
El 1810 va publicar un estudi de la fauna de Niça, Ichthyologie de Nice, ampliat ulteriorment (1826) com a Histoire naturelle de l'Europe meridional, on descobreix i classifica una cinquantena d'espècies, a les que els dona noms de cèlebres niçards.