Julian Assange (2014) |
Nom original | (en) Julian Paul Assange |
---|
|
Naixement | (en) Julian Paul Hawkins 3 juliol 1971 (53 anys) Townsville (Austràlia) |
---|
|
|
|
|
Ideologia | Llibertarisme |
---|
Formació | Universitat Central de Queensland Universitat de Melbourne Townsville State High School |
---|
|
Ocupació | ciberactivista, periodista, escriptor, presentador, empresari, alertador, director de televisió, informàtic, productor de televisió, furoner, programador, presentador de televisió |
---|
Activitat | 1987 – |
---|
Ocupador | WikiLeaks |
---|
Partit | independent (2015–) Partit Wikileaks (2012–2015) |
---|
Membre de | |
---|
Nom de ploma | Proff Mendax |
---|
|
Cònjuge | Stella Assange (2022–) |
---|
Pares | John Shipton i Christine Ann Assange |
---|
Inculpació | Associació il·lícita, incompareixença, valor desconegut, violació, abús sexual, coerció, delicte informàtic, espionatge, associació il·lícita i conspiracy to commit espionage (en) |
---|
Condemnat per | 24 delicte informàtic (1996) incompareixença (2019) → (empresonament) conspiracy to commit espionage (en) (2024) → (Time served (en) ) |
---|
|
|
23 març 2022 | casament |
11 abril 2019 | acusació i detenció de Julian Assange |
1999 | divorci |
1989 | casament |
| Estats Units d'Amèrica vs. Julian Paul Assange
|
|
Premis |
|
|
|
Julian Paul Assange (/əˈsɑːnʒ/;[1] 3 de juliol de 1971) és un programador australià, fundador i editor de WikiLeaks. Assange va començar WikiLeaks el 2006, però no va despertar l'atenció internacional fins al 2010, quan WikiLeaks va publicar documents a través de Chelsea Manning. Aquestes filtracions incloïen el vídeo Collateral Murder (abril de 2010),[3][4] els diaris de guerra de l'Afganistan (juliol de 2010) i els de la guerra de l'Iraq (octubre de 2010), i CableGate (novembre de 2010). Després de les filtracions de 2010, el Govern federal dels Estats Units va iniciar una investigació criminal sobre WikiLeaks i va demanar suport a les nacions aliades.[5]
El novembre de 2010, Suècia va activar una ordre d'arrest internacional d'Assange.[6] Havia estat interrogat tres mesos abans per acusacions d'agressions sexuals i violació.[7] Assange ho va negar, i va expressar preocupació per la possibilitat de ser extradit de Suècia als Estats Units a causa del seu paper en la publicació de documents confidencials americans.[8][9] Assange es va lliurar a la policia britànica el 7 de desembre de 2010, i fou retingut durant deu dies abans de ser alliberat sota fiança. Després de perdre el cas sobre la seva extradició, va trencar la seva fiança i va partir. L'Equador li va concedir asil l'agost de 2012, i de llavors ençà residí a l'ambaixada equatoriana a Londres fins a la seva detenció el 2019. El 12 de desembre de 2017 li fou concedida la nacionalitat equatoriana.[10]
Durant les primàries presidencials de 2016 del Partit Demòcrata dels Estats Units, WikiLeaks va publicar correus enviats i rebuts per la candidata Hillary Clinton des del seu servidor privat de correus quan era Secretària d'Estat.[11] Segons dos politòlegs, WikiLeaks va publicar els correus estratègicament quan Clinton millorava els seus resultats segons les enquestes.[12] Després que el Partit Demòcrata, juntament amb experts en ciberseguretat, afirmessin que agents d'intel·ligència russos havien accedit a correus relacionats amb la campanya de Clinton i els havien filtrat a WikiLeaks, Assange digué que Clinton estava causant "histèria sobre Rússia."[13][14] Va negar repetidament qualsevol connexió o cooperació amb Rússia en relació amb les filtracions.[15][16][17]
El 19 de maig de 2017, la fiscalia sueca va aturar la seva investigació sobre l'acusació de violació d'Assange i va demanar revocar l'euroordre de detenció.[18] Tot i que era lliure per sortir de l'ambaixada, podia ser detingut per haver trencat les condicions de fiança.[19] La policia metropolitana de Londres va indicar que seguia havent-hi una ordre de detenció d'Assange per això.[20] El 27 de juliol de 2018 el president de l'Equador Lenín Moreno va anunciar que havia començat a conversar amb les autoritats britàniques sobre la retirada de l'asil a Assange.[21]
El desembre, Assange va rebutjar una oferta que el permetia sortir de l'ambaixada amb la garantia que el Regne Unit no l'extradiria a qualsevol país amb pena de mort.[22] L'11 d'abril de 2019, Assange fou detingut per la policia metropolitana dins de l'ambaixada equatoriana.[23] El fundador de WikiLeaks va ser portat a la presó de màxima seguretat de Belmarsh, al sud de Londres, acusat del trencament de la llibertat provisional.
Nils Melzer, relator especial de l'ONU sobre la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants, considerà que no tindria un judici just, considerant que es tractava d’un greu cas de persecució política.[24] Per a Amnistia Internacional, que s'oposà també a la possibilitat que fos extradit als EUA, Assange estaria seriosament exposat a patir condicions inhumanes d’empresonament, en un aïllament total equiparable al maltractament i la tortura.[25]
- ↑ "The Julian Assange Show: Cypherpunks Uncut (p.1)" a YouTube
- ↑ Collateral Murder a YouTube, 5 April 2000. Retrieved 28 March 2014.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades beeb150313
- ↑ Pete Yost, "Holder says WikiLeaks under criminal investigation". Arxivat 2024-07-12 a Wayback Machine. The Guardian (London). 29 November 2010. Retrieved 15 March 2014.
- ↑ «Wikileaks' Assange faces international arrest warrant». BBC News, 20-11-2010. Arxivat 19 de novembre 2021 a Wayback Machine.
- ↑ Nick Davies «10 days in Sweden: the full allegations against Julian Assange». The Guardian [Londres], 17-12-2010 [Consulta: 7 maig 2015]. Arxivat 9 de desembre 2016 a Wayback Machine.
- ↑ «What next for Julian Assange?», 05-02-2016. Arxivat de l'original el 15 d’abril 2023. [Consulta: 27 juliol 2018].
- ↑ "Britain 'sets dangerous precedent’ by defying UN report on Assange" Arxivat 2024-07-12 a Wayback Machine.. The Guardian (London). 24 February 2016.
- ↑ «Ecuador grants WikiLeaks founder Julian Assange citizenship» (en anglès). The Independent, 11-01-2018 [Consulta: 11 gener 2018]. Arxivat 11 de gener 2018 a Wayback Machine.
- ↑ «WikiLeaks publishes more than 1,000 Hillary Clinton war emails». The Independent [UK], 04-07-2016 [Consulta: 5 juliol 2016]. Arxivat 5 de novembre 2017 a Wayback Machine.
- ↑ «Why it's entirely predictable that Hillary Clinton's emails are back in the news». Arxivat de l'original el 20 de juny 2018. [Consulta: 12 novembre 2016].
- ↑ Lake, Eli «Cyber-Experts Say Russia Hacked the Democratic National Committee». Bloomberg View, 25-07-2016 [Consulta: 23 octubre 2016]. Arxivat 1 de febrer 2018 a Wayback Machine.
- ↑ «Assange blasts media for 'politicization' of election campaign in Fox interviews». Fox News, 26-08-2016 [Consulta: 25 maig 2017]. Arxivat 9 de febrer 2018 a Wayback Machine.
- ↑ Jim Sciutto, Nicole Gaouette and Ryan Browne (14 October 2016). US finds growing evidence Russia feeding emails to WikiLeaks. Arxivat 2017-08-23 a Wayback Machine. CNN. Retrieved: 14 October 2016.
- ↑ Hannity, Sean «Julian Assange on Sean Hannity». Fox News, 03-01-2017 [Consulta: 21 maig 2017]. Arxivat 1 de febrer 2018 a Wayback Machine.
- ↑ Goodman, Amy «Julian Assange on Trump, DNC Emails, Russia, the CIA, Vault 7 & More». Democracy now, 12-04-2017. Arxivat 29 de maig 2017 a Wayback Machine.
- ↑ Avila, Renata. «Human Rights Lawyer: Sweden Dropping Investigation of WikiLeaks' Assange is "Long Overdue Decision"», 19-05-2017. Arxivat de l'original el 22 de maig 2017. [Consulta: 22 maig 2017].
- ↑ «Q&A: Julian Assange and the law», 13-03-2015. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2018. [Consulta: 27 juliol 2018].
- ↑ ; Ward, Victoria «Julian Assange 'to seek asylum in France' after rape investigation dropped by Swedish prosecutors». The Daily Telegraph, 19-05-2017 [Consulta: 19 maig 2017]. Arxivat 25 April 2018 a Wayback Machine.
- ↑ Barnes, Tom. «Assange will be removed from London embassy 'eventually', Ecuador says». The Independent, 27-07-2018. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2018. [Consulta: 29 juliol 2018].
- ↑ Forrest, Adam. «WikiLeaks founder rejects deal allowing him to leave Ecuador embassy in London after six years». The Independent, 07-12-2018. Arxivat de l'original el 2019-01-31. [Consulta: 31 gener 2019].
- ↑ «Wikileaks co-founder Julian Assange arrested» (en anglès). BBC, 11-04-2019 [Consulta: 11 abril 2019]. Arxivat 2019-09-03 a Wayback Machine.
- ↑ Bachmann, Daniel Ryser-Republik / Yves. «Los detalles del caso Assange, según el investigador de la ONU: "Cuatro países se han coordinado para quemarle en la hoguera sin que nadie proteste"» (en castellà), 26-02-2020. Arxivat de l'original el 2021-08-13. [Consulta: 15 juliol 2021].
- ↑ «US/UK: Drop charges and halt extradition of Julian Assange» (en anglès). Arxivat de l'original el 2024-07-12. [Consulta: 15 juliol 2021].