Kaba | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (ar) ٱلْكَعْبَة (ar) ٱلْكَعْبَة ٱلْمُشَرَّفَة | |||
Dades | ||||
Tipus | Lloc sagrat | |||
Cronologia | ||||
Tawaf | ||||
hajj | ||||
Umra | ||||
Característiques | ||||
Mesura | 12,95 () × 12,04 () × 9,9 () × 11,68 () × 10,18 () m | |||
Superfície | 119 m² | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | la Meca (Aràbia Saudita) | |||
Localització | Al-Màsjid al-Haram | |||
| ||||
Format per | Kiswa Porta de la Kaba Pedra Negra Ar-Rukn al-Yamaní | |||
Activitat | ||||
Religió | islam | |||
La Kaba, Ka'ba o Kaaba[nota 1] (àrab: الكعبة, al-Ka‘ba, literalment ‘el Cub’) és un edifici cúbic situat a la Meca (Aràbia Saudita) i el lloc més sagrat de l'islam,[1] vers el qual tots els musulmans s'orienten quan efectuen les pregàries. És considerada com «la casa de Déu», l'indret a la Terra on s'uneixen el diví i el terrenal. A l'angle sud-est de l'edifici, s'hi troba la Pedra Negra, una pedra sagrada que, segons la tradició, l'àngel Gabriel va oferir a Abraham quan aquest va construir l'edifici.
El pelegrinatge fins a La Meca i la Kaba —el hajj— és un dels cinc pilars de l'islam (fonament de la religió islàmica). Circumval·lar la Kaba set vegades en sentit contrari a les manetes del rellotge, conegut com a tawaf (àrab: طواف, ṭawāf, lit. ‘caminar en cercles’) és un ritu obligatori per completar les peregrinacions del hajj i de l'umra.[1] No obstant això, ni la Kaba ni la Pedra Negra són objectes d'adoració a l'islam, ja que els musulmans adoren única i exclusivament a Déu. L'àrea al voltant de la Kaba sobre la qual els pelegrins circumval·len s'anomena el Mataf.
Actualment, està situada al mig del gran pati de la Gran Mesquita (al-Màsjid al-Haram), que es va construir al seu voltant; aquest pati envoltat de pòrtics pot contenir fins a 35.000 persones. La Kaba està coberta de vels negres amb or brodat (kiswa) i una multitud permanent de fidels gira al seu voltant tot recitant la fórmula ritual de la talbiyya.
La Kaba i el Mataf es mantenen envoltats per pelegrins durant tot l'any islàmic excepte el dia 7 de dhu-l-hijja, el dotzè mes i mes de pelegrinatge, conegut com el Dia d'Arafa, en el qual la tela que cobreix l'estructura, coneguda com Kiswa (àrab: كسوة, Kiswa, lit. ‘Tela’) és canviada anualment i no es permet l'ingrés de persones a banda dels cuidadors del santuari. L'increment més significatiu en el nombre de pelegrins ocorre durant el Ramadà i el hajj, quan milions de pelegrins es reuneixen per al tawaf.[2] D'acord amb el Ministeri del Hajj i l'Umra de l'Aràbia Saudita, 6.791.100 pelegrins van arribar a fer l'umra l'any 1439 de l'Hègira (2017/2018 dC), un augment del 3,6% comparat amb l'any anterior,[3] i 2.489.406 van anar-hi pel hajj de l'any 1440 H.[4]
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/>
corresponent.